Aquest passat diumenge fèiem la primera cursa de l’any, i era a Barcelona en la 34 edició de la cursa de Sant Antoni. La motivació era màxima degut a que em vaig perdre la passada cursa dels Nassos per un virus estomacal, que va aparéixer el dia abans o sigui que ni Nassos ni Cap D’any!

L’equip Blader estava representat en aquesta ocasió pels 5 magnífics, que no es perden ni una de la Challenge10K barcelonina: Manel, Ramon, Kik, David i jo. Després de la gran acutació de tots el passat 31 de desembre, el repte era important i difícil de superar 3 setmanes després…

En el meu cas, l’objectiu era clar, rebaixar els 44’, tenint en compte els darrers temps en curses 10K (Jean Bouin 2011 44’29”), i la progressió dels entrenaments, era un objectiu a l’abast, si les condicions climatològiques acompanyaven i no apareixia cap problema físic de darrer moment, el planning era fer el primer parcial km5 sobre els 22’… i en la segona part… Go, go Bladers go!!

La preparació del dia abans no podia haver estat millor, a les 22h hores convidat pel cineclubvila, gaudia de la gran peli DRIVE al Kubrick, una meravella de peli, recomenable totes, totes… gran història, interpretacions perfectes, fotografia excel.lent i una banda sonora perfecte per dur en qualsevol sortida runner per la carretera: DRIVE!!
Poc abans de la mitjanit sortíem del cine, amb l’estat d’ànim dels 300CV de l’impala platejat del prota,ji,ji,ji… ara calia sopar un bon plat de pasta i descansar fins el matí de diumenge… no van ser moltes hores, unes 4 hores i mitja… a les 6am tocava diana, però estava preparat a ser un Autèntic Blader en la carretera, com diria una de les cançons de DRIVE:

Be a human being ( being bein being… ), And a real hero ( hero hero hero… ), I’m a BLADER, je,je,je!!

A les 7.15 hora de trobada amb el NexusMMG71 i NexusEFP69, més tard amb NexusRVG73, i per últim NexusDJG74… ja erem els cinc Bladers, amb l’Spinner Saab començavem el DRIVE to Sant Antoni!

Hora de sortida de la cursa, 9.30am, cap a les 8.45am ja estàvem amb el cotxe aparcat en la zona de Sepúlveda-Entença, ens acabem de canviar, hidratar, fer estiraments i escalfament previ… Tots 5 estem llestos pel repte 10K, alguns però encara no senten plenament els colors del costat fosc Blader, per això encara tenen sentiments contradictoris entre humans i nexus runners, esperem que en la Vila10K caiguin definitivament en el costat BLADER i portin la millor samarreta per un Blader, amb els colors negres aprop del cor, i es deixint caure en el costat fosc del runner,je,je,je!!

5 Bladers... potser només un d'ells és un Nexus i la resta ONLY HUMANS!!??

Ja queden pocs minuts per a al sortida, ens dirigim cap als calaixos corresponents, tot està a tope, amb dificultat ens col.loquem i ja estem preparats, ara només cal donar-ho tot i veure que marca el crono.
Al costat de NexusMMG71 i NexusEFP69 surto per davant, però en pocs metres ja tinc al “cunyao” tirant del trio Blader…

Primers metres de la carrera... NexusMMG71 uns metres davant nostre.

Molts runners en l’inici, dificultat d’agafar un bon ritme, alguna que altre ensopegada, esquivem a la dreta-esquerra, arribem al km1, 4’40” es nota que ha costat agafar ritme… estem a Sepúlveda, gir a la dreta per arribar a Gran Via, km2, aquí 4’28” ja anem millor… el cunyao marcant ritme, sobre el km3 agafo el ritme capdavanter Blader, si vull arribar en el km5 sobre els 22’, haig de fer una mitja de 4’24”… i portem perduts alguns segons en els dos primers quilòmetres, ja estic per sobre de 170ppm, però ens la hem de jugar, de moment vaig molt bé de cames i respiració, esperem mantenir fins al final…

Aprop de l’antiga Fàbrica Moritz, km4, no he fet el parcial al km3, però del km2 al 4, 8’35” (4’17”-4’18” el km) anem bé! Aprop del final de la primera volta, km5, 4’12” de pas al darrer km, i temps meitat cursa de 21’55” al meu PolarRS400 (oficial 21’54”)… CLAVATS!!

NexusGGB73 en le pas intermig pel km5... temps oficial 21'54"

Pas de NexusRVG73, temps 24'16"...

He passat l’avituallament com de costum en mi, sense aturar-me a agafar res… i una mica més i xoco contra un runner que es frena i tira enrera per avituallar, vaja tela!
Ja queda menys, je,je,je… mantenir aquest ritme, estem sobre les 177ppm, aprop del nostre llindar aeròbic, where is the limit!? Vaig bé, tenint en compte l’esforç, respiració control.lada, no vaig com alguns “darth vaders” que semblen que s’hagin d’ofegar… km6 a 4’14”, gir a la dreta i ja estem en el tram de Paral.lel, un quilòmetre de pujada que és el mur que dictaminarà si podem assolir el repte inicial… final de paral.lel, gir dreta, tornem a l’esquerra Sepúlveda, dreta i tornem a estar en Gran Via, km8 els dos darrers quilòmetres tenint en compte el paral.lel en 8’48”, bon parcial… estic en aquest punt en 35’ de cursa, mantenint aquest ritme baixo de 44’ segur, no cal defallir…

Final del tram de Gran Via, gir a la dreta carrer Muntaner-km9 en 4’17”, temps de cursa 39’15”… només una “pajara” (que no crf) pot impedir assolir el repte inicial… és hora de deixar el resto, gir a la dreta tram de Sepúlveda, uns 400m a tope, hem arribat a les 180ppm, gir esquerra urgell, i gir dreta, recta d’arribada al carrer Floridablanca, uns 400m que no s’acaben mai… plena d’arcs publicitaris, i el de la meta al final de tot, a l’espriiiiint… 184ppm, a 100m sembla que se m’acabenn les forces, però darrer esforç, ja hi som, linia de meta, “pitido” championxip… pel Polar temps final no oficial 43’18”… FANTÀSTIC!!

Darrers metres... repte aconseguit, ja som sub44'!

Parcials quilomètrics durant la cursa:

Recuperem només passar la meta, en un minutet ja baixo a 150ppm, perfecte, i en dos ja estic sobre les 110, molt bona senyal, gran esforç, repte assolit i el cos que ho ha aguantat perfectament. Poc després veig l’arribada de NexusEFP69, el seu temps no oficial 44’01”, haurem d’esperar per confirmar si ha estat sub44’ també o no… Després arriba NexusMMG71 lleugerament per sobre dels 44’… Ara toca hidratar-se amb l’aquarius que ens reserva l’organització, tot esperant l’arribada dels altres dos Bladers restants…

Expliquem les sensacions viscudes durant la cursa, mentre ens hidratem i estirem una miqueta… veiem a NexusRVG73, que sempre té una queixa a fer al final de les curses, avui ha estat que ha anat massa lent d’inici, degut a l’acumulació de runners al principi, però això li ha permès acabar més ràpid en el segon parcial, je,je,je… Més tard també ens trobem a NexusDJG74, que també ha tingut algun incident durant la cursa (res comparat amb la Vila10K de l’any passat) ha esta flato apartir del km8… si ja ho dic jo que no és pot beure durant la cursa, que passa el que passa!!??

Ja tots els Bladers retrobats, amb algun despiste logístic inicial, ens toca recollir el premi d’una Moritz de regal per a tots els participants,je,je…

Més tard confirmaria el temps real de cursa, superant amb escreix les meves previssions inicials, 43’15”, potser va ser el creuar-me en anar al WC, moments abans de la sortida, amb Driss Lakhouaja, al igual com ha estat en els darreres 4 anys, va tornar a guanyar amb un temps de 29’54”… un tiempecillo com diria algú, ji,ji,ji!

Tots els temps de la cursa  i   videos de la cursa.

Ara ja m'agrada més la foto... go, go bladers go!!

Després d’un esforç com el realitzat, tocava una bona recompensa, i aquesta no podia ser una altre que un bon esmorzar,je,je,je… decidim tornar a Vila i fer un bocata en el bar el Paseo, a les 12am un bon entrepà de truïta i una Voll Damm en la terrasseta amb bon solet i gaudint de la passejada animal de Sant Antoni que passava davant nostre… i per acabar amb una jornada fantàstica, Kik i jo, ens desplacem cap al Complex per fer una sessió recuperatoria de sauniki i yakuzi… és pot demanar més una matinal de diumenge!? Doncs un bon dinar després i a la tarda disfrutar del millor futbol del món amb el nostre Barça…

Xató, paella i aquarius per hidratar, je,je,je...

P.D.: I en aquesta setmana a recuperar forces, que tenim la gran cita local amb la Vila10K, i veiem els temps de Sant Antoni, objectiu sub43, je,je,je… si en BCN a la meitat era passar sobre els 22’, a Vilafranca perseguirem els 21’30” en la primera volta, ji,ji,ji…

GO, GO BLADERS GO!

Aquest passat diumenge 18 desembre era el dia del meu debut Blader en la mitja marató, i el lloc escollit era la bonica població de Vilanova i la Geltrú, la setmana abans havia assistit com espectador a la mitja local de l’Espirall, i prèviament havia decidit fer el debut en els 21km en una cursa més planera com era la de Vilanova.

No era l’únic Blader que assistiria, m’acompanyaria NexusMMG71 en la cursa, i com a acompanyants fotògrafs tindríem un ampli desplegament de Bladers, je,je,je…

A més era la població local dels Wladerunners, entre ells mon cosí Mikel, que m’assegurava fer-me de llebre per assolir una bona marca (a l’Espirall va realitzar un boníssim temps per sota de 1h32’, jo em conformava en estar per sota 1h 45’ i somiar a estar a prop dels 1h40’)

Em trobava bé durant la setmana prèvia, on havia fet un entreno dimarts de 15km a 4’41”/km de mitja i 158ppm, la resta de dies una miqueta de gimnàs i descans, estàvem llestos per diumenge. El pitjor enemic podia ser el vent que bufava amb força durant tot el dissabte, però al final a Vilanova diumenge al matí va fer un dia de sol i una temperatura ideal sobre els 8-9ºC a l’hora de la sortida.

Després de sopar dissabte un bon plat de pasta gallo (HC) enriquit amb proteïna de pollastre i unes nous més nabius vermells (antioxidants contra els radicals lliures) tocava descansar 6-7 horetes que a les 7.15am de diumenge tocava diana… Ja de matí un bon esmorzar de torradetes amb melmelada, un got d’isostar, bossa en ma i cap al carrer a agafar el SAAB del Blader Manel.

Eren les 8.30 del matí de diumenge, on 4 Bladers (dos runners i dos fotògrafs pastellers) ens dirigíem per la nova carretera cap a Vilanova, si el temps que vam tardar era un senyal per la cursa, la cosa pintava molt que molt bé, je,je,je… Go, go Bladers go!!

Havíem aparcat davant el Parc del Garraf, on després de 21km ens esperava una bona sessió de sauniki i yakuzi per recuperar cames després de la cursa, vam anar cap a les pistes d’atletisme per recollir el dorsal, i tot esperant al Sherpa Jose que també corria, que si arriba que no arriba, estirem una miqueta sense oblidar la hidratació, ens canviem al cotxe finalment, ja són les 9.45 o sigui que vaig a fer una mica d’escalfament (prèviament havia passat pel Dr. Roca que sempre va bé treure una miqueta de pes de sobre,ji,ji,ji), en això que em trobo a Mikel Wlade també escalfant i em comenta que ha tingut una punxada al bessó i que no sap si podrà sortir… segueixo escalfant, finalment mon cosí serà baixa, només podrà fer de reporter gràfic, ja m’he quedat sense llebre, jua, jua, jua… i això que el tio dissabte nit després de veure al seu Madrid golejant al Sevilla deia que tenia bones sensacions, vaja gafe!!

Queda poc per les 10am, només 5 minutets, criden als darrers runners cap a la línia de sortida, vinga que som els últims…

preparats minuts abans de la sortida...

3,2,1,… mireu a la càmera, dieu BAAAAAR…ÇAAAAA,

LEEEEET’S  GOOO!!!

primers metres... go, go bladers go!

durant els primers metres... quina bona cara que fem, ji,ji,ji!

Ja estem en marxa, estem acostumats a ritmes de curses 10K o 13K, però ara afrontem 21K, ens ho hem de prendre amb calma… estem a la meitat del grup de runners, Jose, Manel i jo tenim el primer repte mig maratonià (no contemplo aquells meravellosos anys del Manel… que queden molt lluny, lluny, je,je,je!)

La sortida és a la Ronda Ibèrica, en la zona de les pistes d’atletisme, ens allunyem uns 2 km’s (10 minuts de cursa) per tornar enrere, km3 primeres fotos dels nostres companys Bladers que estan presents com a espectadors fotògrafs, gir a la dreta per agafar la Rambla Sant Jordi, la baixem i tornem a pujar, km4, els dos següents quilòmetres 9’35”, el ritme que m’interessa…

Els dos Bladers & Sherpa Jose en primer pla...

Tornem a estar a la Ronda Ibèrica a la recerca del creuament amb la Ronda Europa, és el km5, ara tram còmode de descens fins arribar al Passeig Marítim, dos quilòmetres més a 9’33”… i el km7 ja al Passeig a 4’30” … és pot dir que hem començat a córrer, el motor ja ha agafat la velocitat de creuer amb FC mitja de 165-166, respiració còmode, aquest ha de ser el ritme… el km8 ens espera a la zona del port, rodejat de creuers, mots girs i canvis de sentit, Manel i Jose es mantenen una miqueta enrere, cadascú control.lant el seu ritme, per aquesta zona em creuo amb el Wlade de l’Oscar, jo acabo de passar el 8 i ell va pel km9… ell em crida i jo el saludo, vamos, vamos!

Ja estem al km9, els dos quilòmetres últims a 9’30” (clavant el ritme que m’interessa de 4’45”/km)

Deixem el port, per tornar al Passeig del Carme i el Passeig Marítim de Ribes Roges, buscant el km10, pas important per calibrar el temps intermig, i on veig a mon cosí Wlade Miquel que ens torna a immortalitzar amb la seva reflex … temps del meu Polar 47’52”, volia estar sobre els 48’ o sigui que clavats! Aquest era el parcial que volia fer, amb previsió de poder estar al final sobre 1h 40’ … veuríem si els càlculs eren correctes i el cos em responia.

En primer terme A42, Mikel Wlade fen la foto... i NexusGGB73 al fons!

Gran foto de mon cosí... estil Blader inconfusible!

Passat el km10, rotonda final del Passeig Ribes Roges i tornem enrere, ens creuem entre el Blade Runners en sentit contrari… ÀNIMS! Ara farem gairebé dos quilòmetres fins a la rotonda d’entrada per Ronda Europa, km11 a 4’44” i km12 a 4’38” … ja fa estona, abans del km10 i tot, que noto que avanço més que m’avancen, he calibrat bé el ritme de creuer…  deixem el Passeig, per girar a la dreta just davant del restaurant Blau (que ens depararà un bon dinar al migdia) pel carrer Ferrer i Vidal, km13 a 4’43” mantenint el ritme que ara bé una miqueta de pujada, rambla de la Pau i esquerra Carrer de la Bola fins al final, que ara ens toca passar per sota la via… mamma mia quina baixada i deprés “repechón” de pujada… veig a pocs metres a Rodri, un altre col·lega dels Wlades, Carrer Anselm Clavé i dreta Carrer Montseny, a la meitat del carrer atrapo a Rodri que saludo i animo, mentre ell segueix al seu ritme escoltant música amb el seu mp3… gir a l’esquerra estem a l’Avinguda de Cubelles, estem a prop del km15, en aquests dos darrers km’s  amb una pendent mitja acumulada del 2,5% hem fet 9’41” mantenint el ritme, és el tercer avituallament d’aigua, com els dels km5 i km10, en tots ells he begut una miqueta, que la mitja ho requereix…

Del km15 al 17,5 tenim “el mur” un continuo baixa-puja-baixa-puja… on estar just de forces i no haver regulat pot ser mortal de necessitat, parcials de 5’14” i 4’22” , la diferència de pujar o baixar!

Per cert no puc de deixar de fer un comentari a una espectadora que els runners van tenir durant  tota la cursa i en diferents trams del recorregut, la X-Girl, una noia desconeguda que per allà on estava no ens deixava d’animar: “Vinga, vinga, vinga que sou els millors… que ja ho teniu, vinga, vinga, campions…molt bé, molt bé…” sense deixar d’aplaudir i animar durant tota l’estona, el meu merescut RECONEIXEMENT!

Tornem a l’Avinguda Cubelles en sentit contrari, 2 quilòmetres rectes fins a creuar amb la Rambla Principal, km19 en 9’12”, ja per sobre de les 170ppm, per un temps de 1h30’26” que portem de cursa… l’objectiu de sub1h40 pot ser possible però caldrà apretar fins al final. Poc després de passar el km19 ens trobem un altre avituallament extra, passant per sota un arc que està al mig del carrer posat per una botiga d’esports, agafo una miqueta del líquid taronja… si no ens mata ens farà més forts, ji, ji, ji…  Estem en l’Avinguda del Garraf, menys de 2 quilòmetres, mon cosí que es troba per allí em dona els últims ànims… vamos BLADER que ya estamos!!

Darrers 2 quilòmetres... darrer esforç!

Cagun seu gir a l’esquerra i Rambla de Sant Jordi amunt, el que faltava… no em rendeixo, segueixo passant runners, km20  a 4’24” ja a 177ppm per 1h34’50”… això està fet, però no són 21km’s si no 100 metres més … no podem relaxar-nos… gir a la dreta, ronda ibèrica, Ramon m’anima en la darrera recta…

NexusRVG73 inmortalitzant la darrera recta abans d'entrar a les pistes d'atletisme...

…i entrada a la pista d’atletisme que em queda…  go, go bladers go… ja a la pista, pas pel km21 – 4’27” una corba i ARRIBADAAAAAAAAA… repte aconseguit!!!!

Els ultims metres per tocar la gloria... ho hem aconseguit, la meva primera Mitja!!!

I amb temps oficial de 1h 39’ 42”  amb una FCmitja/max de 167/181ppm cremant 1478kcal, FANTÀSTIC!!!!!!!!!!!!

Una molt bona cursa i un debut en els 21K més que notable, regulant molt bé les meves forces, tenint en compte que els darrers 3-4km gairebé he anat a ritme de MMP10K.

Una miqueta més enrere arribaria la societat Dr.Blader de Manel i Jose, amb una entrada triomfal per la línia d’arribada, je,je,je…

Present i futur Blader...

Tots els temps de la Mitja

Felicitacions mútues i recollida dels múltiples obsequis que ens reservava l’organització: inclòs samarreta oficial. Trobada de tots els bladers i planificació de la jornada que encara ens quedava per Vilanova, ja reservada taula per dinar en el restaurant BLAU, ara els runners disfrutadors de la mitja, ens tocava fer una bona i merescuda sessió de recuperació al Parc del Garraf, convidats pel Jose, on vam gaudir d’una bona sauniki, yakuzi i xorros calent-fred d’hidromassatge… fabulós encara que no miraculós, que 21 quilòmetres són 21Km’s!!!

Un autèntic trio runner... això són cares de felicitat, by the face!

La resta de Bladers... vaja frikirunners, je,je,je!

A per cert mentre els valents Bladers que recuperavem forces al complex aquàtic, la resta gaudia d’un altre títol blaugrana, veient al bar com el Barça es coronava com a millor equip del món… si ja ho deia mon cosí White Wlade la nit anterior veient el bany merengue al sevilla: “tengo buenas sensaciones para domingo” dit i fet… el wlade es lesiona abans de la sortida i el Barça dóna un bany al Santos que veu tot el món… QUE BUENAS SENSACIONES, JE,JE,JE!!

Seguim superant reptes runners, com deia aquell…

Where is the limit?

Maybe the marathon,

When and Where???

BON NADAL, BONES FESTES

I

MILLOR ANY RUNNER 2012

GO, GO BLADE RUNNERS GO!!

Aquest diumenge vam tenir una sessió matinal de running per Vilafranca, era la 2a Pujada a l’Ermita de Sant Pau, organitzada pels Falcons de Vilafranca, aquest va ser el debut en curses de muntanya fa un any o sigui que no podíem faltar a la cita.

En ser una cursa local, no calia matinar com en l’escapades a curses 10K de BCN, o sigui que després de dissabte nit haver gaudit de l’espectacle blaugrana al camp i un sopar pre-cursa d’alt contingut energètic, un descans de 7 hores seria suficient per arribar a les 9am a la zona de les pistes per recollir el dorsal.

Energia d'alt cotingut pasteller... plat ppf (pasta-pollastre-fredolics)

A les 8.45am em trobo amb NexusEFP69 per baixar cap al Complex amb l’Spinner F70, només 2 Bladers som els valents que estarem a la cursa. Recollir els dorsal, canviar-nos en els vestuaris del gimnàs i cap a les pistes per fer l’escalfament oportú abans de la cursa…

Un bon matí de sol amb una bona temperatura, un dia ideal per al bon running. Allí un falconer del costat fosc, Oli Mr Yoda, ens fa una fotito per inmortalitzar l’aconteixement, ji,ji,ji…

NexusEFP69 & NexusGGB73, dos Bladers sense por als jabalís!

Abans de l’inici observo que en el recorregut de la mateixa s’ha modificat una miqueta en el tram inicial, es farà una volta de més dins la pista d’atletisme (amb la intenció de que s’estiri més el grup, de prop dels 300 runners, i d’aquesta manera evitar l’embús en arribar al pas per la riera), si la resta del recorregut no s’havia modificat estem parlant d’uns 400m més aproximadament, ho comprovarem al final…

Ja queden pocs minuts per la sortida, estem preparats per gaudir de la cursa i patir amb les temibles pujades a Sant Pau, de trams amb més del 20%, on caminar no és patir si no sobreviure, je,je,je!

3,2,1… let’s go!

Ja tenim per davant al crack de Manuel Torres, surt el primer i no deixarà aquesta possició fins al final. Completem la volta i mitja per la pista, sortim d’ella i enfilem els camins cap a la riera i el camí paral.lel a la carretera de Sant Martí, tram d’asfalt per creuar fins a la base del CIM…km3  toca la primera pujada, el primer patiment… Kik per davant i jo enrera uns 20m, cadascú escoltant el seu cor i sentint les seves cames, a mesura que augmenta el pendent, s’escalfen els tormells i bessons… alguns caminen, jo aguanto el micro-running fins amunt de tot, ara a recuperar pels camins-trialeres de mig del bosc.

Les primers fotos de la cursa, 1a pujada al CIM.

NexusEFP69 en ple esforç a més del 20%!

NexusGGB73 esforç i patiment... però sempre atent a la càmera,ji,ji,ji!

El dolor és inevitable, el patiment opcional... però l'estil no és pot perdre mai,je,je,je!

Recuperem en aquest tram del bosc, cap el km4 tindrem la segona pujadeta, poc abans sento el comentari: “home un Blade Runner, com va anar Carros de Foc…” és un Patidor que està fent fotos a la dreta del camí, li contesto de P.M. i segueixo que toca la segona pujadeta intensa (més tard el trobaria en una altre tram del recorregut, ara identificant-lo visualment, és el Patidor Ricard Farré, aquí teniu totes les fotos que va fer:

Ja a dalt de Sant Pau, superant les escales, gir a l’esquerra i tram estret rocós, filera de runners, novament el Patidor Ricard fent fotos (aquí surto en primer pla, je,je,je)…

En la darrera pujada... ja queda menys!

Per la muntanyeta de Sant Pau, a l'esquerra Vilafranca...

Ja queda menys per la darrera pujada, curta però intensa, ja les energies estan justes, km7,5… ara toca respirar bé i agafar el ritme de creuer… go, go Bladers go… baixada i pla fins al final!

Cap el km8 el darrer avituallament, no agafem res, però saludem per sortir a les fotos… potser són les primeres fotos que fan de baixada, potser sortirem més simpàtics que les altres mirant amunt,ji,ji,ji… baixadeta del cim, a tope però control.lant…

Go, go Bladers gooooo!!

Arribem a la carretera de sant martí, creuem ja estem en el camí, darrer quilòmetre i mig i l’arribada, veig per davant a NexusEFP69, a uns 40-50m…  gir per darrera del pavelló de hoquei, sorpresa alguns Bladers animant (NexusRVG73 i NexusMMG71, amb les parelles i respectius Nexusitos… possem bona cara per les fotos,ji,ji,ji!)…

Mamma mia quina imatge final... Kik això no és un exemple pels Nexusitos,je,je,je!

Entrem a l’estadi Olímpic de Montjüic, a no que són les pistes d’atletisme vilafranquines, je,je,je… darreres metres , darrer esforç… alguns runners que puc avançar al final… i sobretot la recompensa final de la prova superada, un temps final de 54’22”, rebaixant el temps de l’any anterior (55’20”) i sobretot tenint en compte, pels temps dels primers, que aquest any ens han possat uns 400m de més… en el mateix recorregut de l’any passat doncs podríem estar en els 52′.

Dades del meu Polar RS400

Comparativa de resultats del 2010 vs 2011

Tots els resultats de la cursa: classificació 2011

Gran matí de diumenge, gran cursa, disfrutar-patir-disfrutar, un autèntic hat-trick de la filosofia runner… go, go bladers go!!

Després botifarrada amb seques, acomanyat d’una cola, i bossa de regal amb ampolla de cava, aquarius, aigua,… qui pot demanar més! I aprofitant que estem a Vila, doncs al costat ens espera una sessió recuperatoria de sauniki i yakuzi…. FANTÀSTIC!!

FINS LA PROPERA BLADERS… que ens esperen 21,097km, alguns a VILA (FRANCA) i altres a VILA (NOVA)… VILA X VILA 21KM SEGURS!!!

Aquest diumenge teniem una nova cita runner, la clàssica Jean Bouin, era la 88 edició i en el meu cas la 3ª participació , va ser per allà el 2009 quan vam decidir no quedar-nos només amb la típica cita de la Cursa de Bombers i fer més d’una cursa 10K… seria apartir de llavors quan vam decidir fer un calendari més complert de curses durant tot l’any.

Recorregut 10K Jean Bouin 2011

L’equip BLADE RUNNERS anava cap a la cita barcelonina inicialment amb els 5 representants vilafranquins (Enric, Manel, Ramon, David i jo) però a darrera hora un d’ells, NexusDJG74 va ser baixa, una nit amb febre el va deixar cao per a la nostra cita (males llengües difamadores afirmaven que les baixes temperatures dels dies previs el van intimidar, preferiria els 25ºC del llitet o els 12ºC de la cursa, però no ho crec, ja que amb dos manigues llargues, malles llargues, guants, gorro i un buff…solucionat,je,je,je!)

Dissabte nit a pesar de la derrota blaugrana a Getafe, tocava reanimar-se i que millor que un bon plat de HC enriquits amb bona proteïna i uns fredolics, per agafar tó per diumenge…

Hidrats de carboni, pollastre i fredolics.... vaja HatTrick!!

Cap a la 1am, deixant tot el material preparat, ens ficàvem al llit que a les 5.45 tocava diana… musiqueta del movil, és hora d’aixecar-se, bon dia són les  5.45 hi no soc el primer en aixecar-me (un Blader de 3a generació ja estava fora… no per fer running, si no per fer huntering!), preparem l’esmorzar clàssic, torradetes integrals amb melmelada Dalfur de nabius i taronja-gengibre… uuuuummmm, boníssimes! acompanyat d’hidratació isotònica, i axiò que tenia un arroç amb llet amb un toque de canyella que treia el sentit, però com alguns Bladers m’alerten del consum de llet pre-cursa doncs NI PROVAR-HO (tot sigui dit, que aquell matí sense anar per l’WC per fer el preceptiu servei sòlid, vaig poder aguantar fins l’hora de dinar, quina ressistència mental i fecal…)

A les 6.45 surto de casa per dirigir-me al punt de trobada, on m’esperava NexusMMG71 amb el seu Spinner SAAB i també NexusEFP69, d’allí passaríem a buscar a NexusRVG73 i go, go to BCN… 4 BLADERS PERSEGUINT UN REPTE, seguir millorant les nostres marques, els més agosserats estar per sota dels 45’…

Sobre les 7am ja hi som tots i sortim cap a la capital, en poc més d’una hora arribem a BCN i estem buscant zona per aparcar a la part alta de Montjuïc, ja podem comprovar que es viu l’ambient amb cotxes i runners per la zona, aparquem davant de les piscines picornell, sortim del cotxe per preparar-nos i fer alguns exercicis d’estiraments (tambe fem uns rondos a l’estil Barça per despertar la musculatura) i veure una miqueta per estar ben hidratats pel moment de la sortida…

Blacks & Bladers ... alegria pre-cursa!

Quatre Nexus Bladers i un humà...je,je,je!

Baixem tots els Bladers pels jardins de Montjuïc cap a les fonts, començo a rodar una miqueta per escalfar i després alguns estiraments , falten 10 minuts per les 9am ens dirigim cap als calaixos de sortida, en això que em despisto i perdo la possició dels altres Bladers, ja m’han retallat abans d’iniciar la cursa, els busco però no els trobo… espero a veure alguna mà que em faci senyal, i vegin la meva Orange Cap, hi ha sort escolto a uns Bladers per davant cridant, vaig cap a on es troben, queden poc més d’un parell de minutets per la sortida, tot està preparat, evitar cap incident a la sortida i Go, go Bladers go!!

3,2,1… let’s go!

Sortida bona sense incidents, en pocs metres ja veig que el primer valent és Manel & Co., no hem arribat al mig km de carrera i NexusMMG71 ja va com ell diu al 120% de sortida,je,je,je…

Primers metres... gir dreta carrer Entença buscant el km1

Arribem al km1 iniciem la Gran Via, veig pel lateral a Manel per davant, poc després ja perdo la seva pista… porto més de 10’ de carrera i no he vist cap control quilomètric, va ser una constant en tot el recorregut, no sé on els devien possar però jo no els vaig veure.

Tram del Paral.lel... més de 2,5km de recta!

Marco un ritme constant, que em dona bones sensacions i confirmo amb les pulsacions, sempre sobre les 168-169, intento que així sigui fins al km5. Entre el km2-3 NexusEFP69 està a la meva alçada i em fa el relleu, tira pel davant, ens mantenim junts, alternant el ritme… Ja portem 22’ i sento les senyals soniques del km5, estem aprop, hem completat la meitat del recorregut i el meu Polar marca 22’29”… clavats, el temps que volia fer sobre els 22’30”, li comento a Enric i li dic que apartir d’ara seran claus l’evolució fins al km7, per intentar assolir le repte de sub45… Agafo jo el ritme, estem apunt d’arribar a l’avituallament, com es costum en mi no redueixo ni em desvio per hidratar, no ho fai en curses 10K i ademés amb la bona temperatura de 12-14ºC crec que no passarà factura…

No se per on està NexusEFP69 per darrera, ja sabeu que el Bladers NEVER LOOK BACK… i veig per davant a Jose, és un blader humà convidat a la cursa de darrer moment (fins i tot porta el dorsal falç de NexusMMG71… l’amic Manel ha portat un aliat per ajudar-lo en la seva tàctica d’equip, és l’Aliança del costat fosc o blanc-i-blava, je, je, je…), entre el km6-7 atrapo a Jose, detecto una cara de patiment, ja no sé si és real, o és marca de fàbrica d’aquest tipus de runners d’origen muntanyenc… la seva cara és transmet l’esforç del moment, li dic que guardi forces per la pujada del paral.lel, i jo segueixo la meva progressió.

Estem apunt d’arribar al km7, la suor em fa que la meva cinta del pit per mesurar la FC se’m mogui lleugerament, intento de col·locar-me-la bé… les pulsacions em marquen de cop 188ppm, no deu estar ben possada, poc després ja em dona una dada més normal, girem a la dreta, ja tenim a la vista els gariebé 2 quilòmetre de progressiva pujada del paral.lel (1,7km aprox.), és el moment clau, el ritme del 5 al 7 han estat bons, ara cal respondre bé en aquest tram i poder aguantar bé els 500m post-paral.lel i fins les columnes…

Em trobo bé en aquest tram, majoritariament en aquest punt avanço més que m’avancen, i … ACHTUNG, ACHTUNG, passat el km8, crec que és cap al 8,2 m’ha semblat veure a NexusMM71 per davant, és el Blader més accelerat de les sortides que va al 120% i normalment aquesta especulació runner no sempre dona bons resultats a l’arribada… Si, és ell, tinc al Manel, a uns 30 metres, augmento una miqueta el ritme, és el síndrome del muntanyenc quan pensa anem a caçar el jabalí, ji,ji,ji… però reflexiono i torno a un ritme adequat, si estic més fort que ell en aquest punt, hi ha temps i distància per atrapar-lo (sempre que no estigui guardant una carta a la màniga com va passar a la Cursa del Cava…), pels runners que hi ha per davant hi ha moments que perdo la referència de Manel, però jo segueixo al meu ritme…

Tram de persecució Blader...

Ja estem al final del Paral.lel, tinc al “cuanyao” a una 5 metres de distància (si fos Rambo ja treuria el ganivet per caçar el jabalí, però sóc un Blader especialista NexusRunner, encara no toca fer la retirada, ji,ji,ji!)… calma, no cal precipitar-se arriben pujades fortes en aquest punt, paral.lel gir a l’esquerra, gir a l’esquerra carrer Lleida, i dreta carrer Joaquim Blume (toca pensar en medalla!!!)… just girar em posso a l’alçada del Manel: “Vinga Blader que ja estem…darrer esforç!” intento emular a Perico amb un atac pujant com quan li feia a Bugno,ji,ji,ji… apretar fins a les columnes, símbol de ressistència català, i lloc amb les imatges més dures de l’esforç dels runners: el dolor és inevitable, el patiment és opcional… O ES QUE NO HEU VIST LES FOTOS, ji,ji,ji…

NexusGGB73 en el darrer esforç cap a l'arribada...

NexusMMG71 by the face!

Vinga, vinga... protegint amb els colces perquè no passi ningú, je,je,je...

Venga parejita Wlade que ya queda menos...

Passat les Columnes, menys de 500m per arribar, recuperem, agafem oxígen en aquest tram de baixada, i quan arribem a l’Avinguda de Ferrer i Guàrdia decideixo donar el màxim…

Enfilant la recta final... NexusGGB73 i a 20m NexusMMG71, go, go!

Totes les fotos a Picassa: Galeria de Carlos Sánchez

Augment de ritme progressiu, gir a l’esquerra, Avinguda Reina Maria Cristina , i sprint final fins l’arribada… JA HI SÓM!!!

Pocs segons després arriba NexusMMG71, i una miqueta més tard NexusEFP69… segons el meu Polar sobre els 44’30”, i la resta de Bladers també per sota de 45’… a l’espera de temps oficials PEAZOOOOO TIEMPOOOOOS!!

Videos de la cursa a net-sport.tv

Primers comentaris entre nosaltres i felicitacions mutues… més tard veiem a coneguts, l’Eloi, i també als Wlades de mon cosí Mikel i Sílvia, que han estat sobre els 51’, gran marca per la Pink Wlade amb l’ajuda inestimable del White Wlade, je,je,je…

Anem a buscar beguda, que toca recuperar liquids, de camí al retrobament de l’altre Blader NexusRVG73 a les fonts, ens donen uns regalets, un gels energètics, marca VIPER ACTIVE, (al loro que cada gel val més de 2€ en la seva web), em van donar dos, però al final vaig acabar amb 8 …. Poc després van veure que caduquen al novembre de 2011 … així es poden fer REGALS… INDESEAAAAABLES!!!

Energia runner... però caducada!?

Ja estem tots reunits, tots molt satisfets… en Ramon amb la incognita del temps, ja que el CRONO de la organtizació no funcionava i ell només tenia el segon parcial quilimètric gravat sobre els 24’… jo li comento que pot haver fet uns 23’ en els primer km’s, pot estar sobre els 47’.

Ens dirigim cap el cotxe a canviar-nos, que podem agafar fred tot suats… decidim després anar a fer un bocata al bar de les Picornells, ja que si ho fem a un altre lloc se’ns farà tard, ademés jo tinc barbacoa a casa de ma cosina, o sigui que no podem retrasar massa l’esmorzar…

Equip BLADE RUNNER celebrant la bona cursa!

Nexus Bladers generació 73

Al final tenim els temps de tots… impressionant, tots hem fet MMP en 10K BCN…

Ha estat una gran jornada de running matinal de diumenge, en el meu cas la progressió des de’l 2009 que va ser la meva primera participació, ha estat notable:

ANY   TEMPS   PARCIALS  LLOC

2009  47:21 (23:16-24:05)   1932

2010 46’34”  (23’21”-23’13”) 2178

2011  44’29”  (22’27”-22’03”)  1383

Com diría algú… WHERE IS THE LIMIT?? Ji,ji,ji… I don’t know… Però segur que està aprop, o no!!??

I després de l’esforç, al migdia teniem dinar familiar per estrenar una barbacoa, i quina més bona energia que vam menjar posteriorment… molt bona proteina, bon cava i bon pastis de xocolata… la recompensa era merescuda,ji,ji,ji!

Autèntica energia post-running...com estava la xistorra,je,je,je!

Ens veiem en les properes curses… alguns ja tenim una cita aquest diuemenge 4 en la 2a Pujada a l’Ermita de Sant Pau , la que va ser l’any passat el meu debut en curses de muntanyes, i veient les pendents de Sant Pau, no va ser un enamorament a primera vista… però després, ens va agradar això de caçar jabalís per la muntanya, ji,ji,ji.

GO, GO BLADERS GO!!

Tenint en compte la distància, i els meus temps en 10k, l’objectiu de repte a assolir era baixar de l’hora, això seria un molt bon temps. Diferents imprevistos durant el mes d’octubre no feien del tot ser optimistes, ja que només havia realitzat dos entrenos i cap de qualitat, però un cop un Blader comença la carrera… MAI MIRA ENRERA, NOMÉS BUSCA L’ARRIBADA (i algun CRF per davant, ji,ji,ji!)

La cursa començava a les 11am, i a partir de les 9am es podien anar a recollir els dorsals a la Rambla Sant Francesc. Com l’arribada era a SantSa, vaig proposar el Planning als altres Bladers participants de agafar cotxes per deixar-los a Santsa per tornar en finalitzar la cursa i no haver de tornar amb bus, bàsicament per tenir transport propi a la tornada i poder fer una sessió posterior de sauniki-jakuzi al Complex Vilafranquí…

En aquestes condicions, el dia anterior ja havíem quedat amb els altres Bladers per dur 4 cotxes cap a Santsa i tornar amb un cap a Vila.

Passades les 2am de la matinada de dissabte, tornant del Barça-Sevilla, preparava tot el material i bossa per l’endemà. A les 7.45 posàvem l’alarma i a les 8.45 ens trobàvem la resta de Bladers amb el respectiu cotxe per anar cap a Santsa, en un quart d’hora ja hi som al destí… i només arribar necessito anar corrent a un bar, que m’han donat uns “retorquijons” que posen a prova el meu sprint, mals presagis una hora i mitja abans de la sortida…

Amb el cotxe de NexusDJG74 tornem els 4 Bladers (NexusGGB73, NexusRVG73, NexusMMG71) cap a Vila… eren més o menys les 10am quan ja estàvem de tornada a Vila, i ens dirigim cap a la Rambla per recollir els dorsals corresponents, allí comença a apreciar l’ambient de festa atlètica…entre escalfaments, estiraments (i una nova escapada al WC del Casino, cagun seu que malament se m’ha possat el iogurt natural BIO amb mel i cereals integrals!?)… anem trobant a corredors coneguts, i familiars diversos, alguns ens faran de fotògrafs i altres de llebres com mon cosí Mikel “Zizu” The Wlade.

Blade Runners presents en la Cursa del Cava 2011

El trident Blader especialista trail-runner, ji,ji,ji!

Els family's Bladers... amb una aureola especial !?

S’apropa l’hora de la sortida, ens dirigim cap a la línia de sortida tots els BLADE RUNNERS i ens col.loquem, crec que el més endavant en qualsevol sortida fins a dia d’avui… Queda poc per a iniciar la que serà la meva cursa en asfalt més llarga fins al moment, i tenint en compte les molesties al genoll de principi de mes, només poder fer dos entrenos durant el mes d’octubre, refredat d’una setmana, queixal infectat pendent de treure…el repte si les forces aguantaven seria estar per sota de l’HORA!

Tots els runners & walkiners apunt de sortir… 3,2,1 let’s go, que només falten 13km!

Tenint en compte el perfil del recorregut amb lleugera pujada fins a la Granada, els primers 4km, i un tobogan baixa-puja-baixa-puja fins a l’arribada a Santsa havia fet una previsió de temps parcials per aconseguir estar per sota de l’hora, aquests eren de 23’30” els primers 5km, 23’ els segons 5km, i donar el resto en els 3km restants per un temps inferior als 13’30”, tot control.lant els ritmes i pulsacions per no acabar sense forces al final.

Ja des de bon començament l’equip Blader agafa la directa i tant NexusMMG71 com NexusEFP69, coneguts del recorregut en fer-lo l’any anterior, avancen a ritme important, jo em mantinc a una distància prudencial 20-30m, i tant NexusDJG74 com NexusRVG73 per darrera cadascú al seu ritme…

Direcció cap a la Granada on hi ha el primer avituallament, en aquest trajecte ja he pogut petar la xerrada abans del rotondon pre-La Granada, amb els Wlades de Mikel i Oscar, que volíen xupar càmara al costat de l’altre Wlade present, Àngel Knight (perquè sempre va acompanyat del cotxe fantàstic, ji,ji,ji!), doncs com la parella de Wlades volen sortir a les fotos jo tiro per davant amb el punt de fuga fixat en Kik & Cunyao que van per davant…

Primer avituallament a la Granada, com és costum en mi en les curses d’asfalt, passo d’hidratar-me (al final de la cursa, vaig notar una miqueta de fatiga, segur que en passar de 10 a 13km potser no havia d’haver despreciat els líquids i sòlids d’hidratació, aprendrem per posteriors ocasions…), deixem La Granada i comencem a tirar avall, i més d’un per mirar més a càmara que el que hi ha davant, va pel terra, jua, jua… algun runner despistat!

Video de LaGranadaTV

Pas pel km5, temps del meu Polar RS400 de 23’32” CLAVEM LES PREVISSIONS!

Les baixades són llargues, la carretera és ample, i amb les pendents cap avall noto els impactes i que l’esquena es carrega lleugerament, això provoca que el ritme sigui ràpid, però no pot ser desmesurat, mantenim una freqüència cardíaca mitja de 170ppm, i el km més ràpid del 5 al 6 amb 4’16”. La parelleta per davant, fent tàctica d’equip!? jo mantinc la distància…

És una baixada llarguísima, ja vull que s’acabi, no vaig còmode, prefereixo més pla i anar a ritme i cadència equilibrada, menys impactes i menys desgast… mentre fem el descens apareix Nexusito pel costat, en bici, i comença a parlar i comentar-me la cursa, de que el tiet està per darrera i més enrera la mama, i més la tieta… i parla i parla, sembla el Butanito quan anava amb la moto seguint als ciclistes en les etapes de muntanya del tour, je, je, je… això que li dic: “Oriol ves cap endavant i li dius a ton pare que NexusGGB73 està per enrera remontant, ji,ji,ji…” provocaria algun tipus de tàctica de carrera aquesta informació!?

Passen els km’s… ens apropem al segon avituallament, cap el km8-sol i vi, en aquest tram estic més aprop de la parelleta blader que va per davant, sorprenentment veig que NexusMMG71 s’atura en el avituallament a hidratar-se, jo no paro, ha petat? té problemes físics? flato? o només necessita agafar aire després de la pujada… i per davant també veiem al crack del Kiku, que porta unes ulleres de sol que graven vídeo, i començo a fer algun comentari mirant a càmera (posteriorment vaig saber que  només tenia connectada la funció d’audio i no video, jua, jua, jua)

Tornem a baixar, NexusEFP69 està per davant, he reduït la distància que em separa d’ell, però no puc escurçar-la baixant… cap al final de la baixada apareix per darrera el Wlade Mikel, cansat de ser la comparsa d’Angel a recuperat possicions… junts fem la darrea pujada forta, anem reduint distàncies amb Kik, final de la pujada apenas a uns poc metres d’ell, Mikel se’n va per davant, arriba nova baixada però tots dos se m’escapen, no puc tenir el mateix ritme baixant… els impactes castiguen massa les meves cames… i sorpresa, per darrera durant la baixada apareix NexusMMG71, s’ha recuperat després del darrer avituallament? Perquè retallar, retallar ha estat impossible, je,je,je? Em passa i intenta atrapar a NexusEFP69… Jo en aquest punt, només penso en mantenir el ritme baixant i tenir forces pels ultims dos quilòmetres, i està aprop de l’objectiu inicial!

Temps dels segons 5km, en el km10, de 22’35”… el tobogan puja-baixa-puja-baixa a fet rebaixar una mica les meves previsions, serà suficient per aconseguir el repte de baixar de l’hora, ja noto la fatiga en les en els últims quilòmetres…

Ens apropem a l’entrada a Sant Sadurní, el darrer km final, les possicions ja semblen clarificades, Kik per davant, Manel després i jo per darrera, només cal lluitar ara contra el crono… go, go bladers go… els darrers moments de patiments per aconseguir la gloria final, je,je,je!!

Entrem a SantSa i només calia seguir pujant, cagun seu quins 200-300 metres final, vaja pujada fins la rotonda i després baixadeeeeeetaaa cap a l’arribada, amb el suport dels incondicionals animadors que ens feien el passadís pels grans herois de la cursa… darrer esforç i JA HI SOM!

El temps a l’arribada en el rellotge de l’arc marca una miqueta per sobre de l’hora, en el meu Polar marca per sota de l’hora, em sembla que podem haver aconseguit l’objectiu… finalment temps oficial de 59’53” GO, GO BLADERS GO!

Ha estat un molt bon temps, a un ritme mig de 4’36”/km, un cosum energètic de gairembé 1000kcal i una freqüència cardiaca mitja de 171ppm… com diria el gran Punset, ES FANTÁAAAASTICO, je,je,je!

Segons abans havíem arribat Kik & Manel, més tard David i Ramon… i la resta de Bladers, Lluisa, Carmina, i altres Nexus humans de 3a generació, ji,ji,ji… i algun pel mig de 1a generació, Nexusito Oriol, que no va retallar ni res el Bladerito anant amb dues rodes, ja està seguint els passos retalladors de son pare!!??

Tots els temps a la classificació general de championchip.cat

I després de tant esforç només quedava que visitar la zona de recollida de beguda i aliments, em vaig fotre la copeta de cava de rigor, un aquarius, i dos repeticions de coca amb xocolata… vaig anar cap a l’Spinner F70 i canviar-me una miqueta, on  també tenia més beguda enriquida que m’esperava… després vaig tornar cap a la zona d’arribada amb el grup de runners i intercanviar sensacions amb la resta de Bladers i els visitants Wlades…

Era la 13.30 passada i era hora de fer un pensament per visitar el Complex vilafranquí i fer una ràpida sessió de yakuzi que a les 15h teniem dinar Blader al Trefi per celebrar la gesta col.lectiva dels BLADE RUNNERS!

Dinar Blader al Trefi...

El millor premi després d'una gran cursa... un bon plat a taula,je,je,je!

Només, per acabar, un record a dos Bladers que no van poder assistir a la cursa, en NexusRWK73 per malaltia  (que finalment va poder fer el seu debut oficial en curses 10K a Igualada dies després, amb un marcón baixant dels 50’) i en NexusMCL69 que compromissos ineludibles no el permitien assistir-hi… però esperem que podem trobar-nos tots en alguna cursa futura….

P.D.: Gairebé un mes després encara esperem les fotos de la cursa per part dels organitzadors… es veu que aquests cavistes deuen estar fent els lots de nadal,je,je,je!!??

GO, GO BLADERS GO!!

Aquest diumenge 13 de novembre vaig disfrutar-patir amb una nova cursa de muntanya, la CursaRoca a Sant Martí Sarroca, amb uns 15,7km de recorregut i segons l’organització el no menys despreciable desnivell acumulat de 1300m!

Degut a diferents compromissos d’altres Bladers, jo NexusGGB73 era l’únic representant dels BLADE RUNNERS present per aquelles contrades, seria l’únic valent que s’atreviria a mirar cara a cara al rei de les muntanyes penedesenques, el jabalí, ji,ji,ji…

Cap a les 9am (havent esmorzat amb dos torradetes untades amb flora i sant dalfur de nabius, hidratant-me amb aquarius i un plàtan de postre, seria energia suficient?) marxava cap a Sant Martí amb l’Spinner-F70 (forfi de 70CV, je,je,je!)

En 15 minuts aproximadament arribo a destí deixant el solet que il.luminava Vilafranca pels núvols amenaçadors de pluja de SM (per sort va predominar més el sol i núvols, però no va aparèixer res de pluja durant la cursa), aparco i començo a agafar el que necessito per la cursa…en això que em trobo amb el primer dels contratemps del matí, podia ser un presagi del que em trobaria per la cursa, uuuuaaauuu: ressulta que aparéix una amable santsamartinenca per la finestra i em pregunta si deixaré el cotxe aparcat davant seu, ja que han de treure el cotxe més tard, jo li pregunto que no tenen VADO, i em diu que és que al poble es coneixen tots i que, tal i tal… jo li dic que en acabar la cursa ja passaré a treure’l, ella no insisteix, es veu que alguns en els pobles són més espabilats que altres (veïns dels costat si que tenien VADO, més tard el mouria a les 12am i veient-la em diu que fins la 13h no marxàvem… es que el món està ple d’espavilats… QUE PAGUIN UN VADO A L’AJUNTAMENT, que falten calers a l’administració!!! d’això se’n diu INSOLIDARITAT FISCAL LOCAL…així anem!)   

Toca dirigir-se a la línia de sortida i veure l’ambient, com arribo poc abans de les 9.30am arribo just a temps de la sortida dels walkiners, són gairebé 300 els presents que han de fer un recorregut de 10km (al final en la línia d’arribada uns 266), fent una retallada en el nostre recorregut, de manera que ens trobem cap el nostre km10-11, això provocava que en algun tram sempre poguessis tenir una miqueta de problemàtica per avançar, però amb les forces que tenies tampoc era molt problema…

Realitzo un escalfament i estiraments de rigor, la hora H està aprop, i pocs minuts abans em trobo a un crack runner, Esteve “Kipketer” Pi, que arriba corrents i sense dorsal, habitual en ell, però al final aconsegueix un… és que arriba a ser OBSESSIONAT!

NexusGGB73 preparat per la caçera del jabalí, ji,ji,ji!

No és cap jabalí... és l'Esteve Pi, vaja obsessionat!

Ens col.loquem a la línia de sortida, són les 10am, ja l’speaker ens avisa de que estem apunt de sortir, 3,2,1…let’s go! Doncs pocs metres després de la sortida, a la meitat del grup, resulta que se sent que cau una clau, em giro i sento que diuen: “clau del cotxe!”… cagun seu tenia la cremallera de la butxaca oberta, m’aturo anant cap a un costat, una mica més i m’atropellen, com passaria en un cross escolar de pre-benjamins, vaig enrera per agafar la clau, acabo de començar i ressulta que estic a la cua del grup… poc a poc anem recuperant possicions, algú pot trobar millor motivació!

Poc abans del km1, alhora d’atravessar la riera, si no ens volem mullar hem de fer una cua, i passar un a un (es pot comprovar en el grafic del polar de pulsacions, una vall a 150ppm ens hem aturat!), ja portem dos stops no previstos… després de creuar la riera, només cal mirar cap amunt segons el perfil fins el km4, uuuuaaaalaaaa!

En aquests primers 4 quiòmetres ja veig que les pendents cap amunt no es podran aguantar massa estona corrent, haurem de caminar en més d’un tram, dos i tres… el pulsòmetre supera les 170ppm, no es pot forçar, només estem pels primers km’s… hem de reservar per si apareix algun jabalí, per llavors si, fent un sprint de fugida, je,je,je!

Poc després del km4 arribem al primer avituallament, ens aturem, una miqueta d’aigua i seguim que no ha estat res… en les baixades hem de controlar de no envalar-nos, gairebé impossible, i quan s’acaba ja tornem a pujar, uuuff… cap al km6 segon avituallament, tornem a aturar-nos, agafo meló i un liquid taronja que seu ser aquarius o similar, moment en el que les pulsacions baixen de les 160 i tornem a possar-nos en marxa que encara ni hem arribat a l’equador.

En aquest tram del km5,5-7,5 és un puja-baixa-puja-baixa que treu el sentit… i del km7,8 al km8,8 una baixada que et fa oblidar que tens genolls i tormells!

Seguim endavant, avances a algun runner pujant, et supera baixant… i a l’inversa, ara camines i et superen, més endavant el mateix es possa a caminar i el superes tú corrent… no hi ha manera de controlar cap ritme, és córrer i quan no tires, a caminar, i quan toca baixar, deixar-se anar controlant l’estabilitat perquè si te la fots, aquí no s’aturen ni els jabalís, ji,ji,ji…

Baixadetaaaaaaaaaaaaa, quin estil més depurat, je,je,je!

Del km9 al km11,5 un altre passada de recorregut, i deprés una altra baixada que treu el sentit, amb un tram final de trialera, amb camins estrets i tapats que tenen les roques mullades, al loro que patinar és més fàcil que fer un sopar friki i tenir alguna baixa ineludible, jua,jua!

Tercer avituallament també m’aturo, més meló i més líquid, recuperem i seguim, que ja queda menys, en aquest tram ja coincidim amb walkiners que havien sortit mitja hora abans i feien un recorregut intermig diferent, són molt reconfortants els anims de tots ells, diferents trams on tornem a atravessar la riera, per fustes que tremolen si correm massa o sigui que cuidadiiiiin…

I si el recorregut no té prous dificultats tècniques, se’m descorda la Xodus dreta, aturada tècnica per cordar-la (i això que havia fet nus doble, però és que li he fotut una canya baixant que el tremolor del peu ha pogut amb el nus… i com sempre els impactes són majors amb la cama dreta, doncs ha estat només el nus dret, cagun seu!), seguim en marxa que ens apropem al castell per l’esquerra… i ara toca apropar-nos al km14 en el seu cim, evidentment trams de caminar… ja a dalt, toca baixar amb pendent pronunciat per terreny asfaltat, i poc abans d’arribar al final, on ja tornem a entrar en el poble, noto que la cinta amb el xip cordada en el tormell s’afluixa, a veure si la perdre després de més de 14 quilòmetres de carrera!? Paro minimament per ficar-m’ho bé, no sigui que passi el pitjor…

Queda menys d’un quilòmetre per dins del poble, ja no queden forces… ritme sostingut, 170-172ppm ni puc ni tinc ganes d’apretar, els ritmes finals de 178-180ppm els deixem per les curses 10K perseguint CRF’s, aquí si no apareix cap jabalí pel mig del poble o alguna dona amable de sant martí que em demani que mogui l’spinner F70 ja en tenim prou!

Darrera recta final, Rambla Catalunya cap a la línia d’arribada, avançant a walkiners que també arribàven… passo per sota l’arc d’arribada amb l’speaker dient el meu nom: Arriba el BLADE RUNNER  NexusGGB73, vull dir arriba Gabriel González amb un temps final oficial de 1h32’52” (ritme mig 5’55”/km) i segons el meu Polar FCmitja/max  170/181 amb més de 1400kcal consumides… VAJA AUTOREGAL D’ANIVERSARI QUE M’HE FET, la cursa més llarga i dura en 38 anys, ji, ji, ji!!

Arribadaaaaaaaa... fiu, fiu, follow the crf's, ji,ji,ji!

Recorregut a SPORTSTRACKER aquí

Perfil del recorregut... puja-baixa-puja-baixa!

Ritme cardiac durant la cursa amb 170ppm de mijana!

Temps finals de cursa champion chip

Tots els resultats a:

1a CURSAROCA Sant Martí Sarroca
13 novembre Distància: 15.700 mtrs
Classificació General

Deshidratació brutal, samarreta Blader supermullada, sort que no ha plogut, si durant l’escalfament bebia 500ml d’aquarius enriquit, els tres gotets en avituallaments (l’últim cap al km13 ja no em calia!), una aquarius amb la bossa regal, més 500ml més d’aquarius enriquit que tenia en el cotxe al canviar-me, i el got de coca-cola amb la botifarrada, i per que no tenia més que si no, m’he la bec igual!!!!!!!!

Una bona sessió matinal de running de diumenge, un recorregut maco i intens, que requereix el màxim d’un mateix i regular molt bé en tots els terrenys, reservant pujant i vigilant baixant, però això és la muntanya… si no et trobes cap jabalí, només cal seeguir o pensar que hi ha un crf per davant, ji,ji,ji… bladers never look back!

En la bossa de regal samarreta vermella conmemorativa, i productes de la terra i de qualité!

productes energètics i de qualité...

Cap a les 12.45 toca retirada, agafem l’Spinner F70 per visitar el Complex, que m’he guanyat una bona sessió de Yakuzi, i recuperar durant la setmana, que en pocs dies tornem a tenir nous reptes: CURSA JEAN BOUIN i PUJADA A SANT PAU.

GO, GO BLADERS GO!

fotos de la cursa a picassa-organització

fotos picassa-tretzesports

Aquí podeu veure tots els temps de les 7 curses de la temporada passada, meus i dels altres Bladers:

Classificació general de la III Challenge BCN 10K 2010-2011

Primera cita de la temporada en la que estaríem presents 5 Bladers, NexusGGB73, NexusEFP69, NexusMMG71, NexusRVG73 i NexusDJG74… Go, go Blade Runners go!

A les 7.30am passades sortíem amb l’Spinner Saab del Manel cap a la capital barcelonina, comprovant a mesura que ens apropavem al destí que el matí era ennuvolat, amb força humitat i Tª considerable… però ja sabem els Bladers que córrer vol dir suar, je,je,je…

Ja en Montjuic, es podia observar l’ambientàs de cursa que hi havia, i si no erem prous els runners “mercenaris”, hi havia notable presència d’altres sectaris d’un altre club anomenat Herbalife, que estava ple dels seus fidels seguidors, el que va motivar que estiguessim més estona en trobar parking… però al final ho vam aconseguir cap a les 8.45am.

Ens possem la samarreta verda ofical, hidratem el màxim, ens cordem bé les zapes amb el xip groc, i tanquem les bosses al cotxe i primera foto ofical Blader, ji,ji,ji…

Representació Blade Runner "Mercenaria" 2011

Ja estem preparats i ens dirigim cap a les zona de sortida, on a les Fonts de Montjuic hem quedat amb Marcel, que ens farà de fotògraf particular, que ens va fer unes bones fotos pre-sortida i ho va intentar durant la mateixa amb menys sort de la desitjada… estava més pendent de les sílfides runners que dels Blade Runners, és comprensible per altre banda, jua,jua,jua…

Abans d'entrar en els calaixos respectius...

I ja dins dels calaixo després d’haver fet una mica de cursa per escalfar i algun estirament… només amb 5 minutets de feïna i ja estem suant la gota gorda, terribleeee!

On està Wally? Doncs apareixem dos Nexus amb dorsal groc...

Dos Bladers més amb dorsal blau... quina concentració inicial

Ara només restava esperar el tret de sortida i iniciar la cursa… objectiu com a totes les curses fetes fins al moment, intentar superar el temps de la cursa de la Mercè de l’any anterior, en el meu cas 46’50″… a priori passar el km5 a 23′ i a veure com ens trobem en el segon parcial!

5, 4, 3, 2,…1, GO, GO BLADE RUNNERS GO!!

Primers metres de cursa, agafar bona possició i vigilar de no ensopegar amb ningú… Kik, Manel i jo estem juntets al principi, però en poc metres, ON ÉS EL CUNYAO!!?? Observeu la foto pocs metres després de la sortida, uuuuuuiiiiiiii X-Files!!??

NexusGGB73 i NexusEFP69, riuen i riuen, de què riuen!!??

Observeu bé la foto… que ens passa als dos Bladers, puc assegurar que no estàvem fumats, ji,ji,ji… on és NexusMMG71???? Només sortir ja ens desapareix de les fotos, X-Files!!?? Noooooor, és que és RetallatorMMG71, un Nexus especialista en agafar totes les voreres, je,je,je… veus per la obsessió retalladora no surts a la foto, i gràcies a això nosaltres sortim amb millor cara, ji,ji,ji…   (per cert, parlant de X-Files!! Que fa THE PHANTOM davant meu… jo pensava que estava entrenant per la Muntanyeta, je,je,je…)

Ja estem en marxa i ara només queda donar-ho tot per aconseguir l’objectiu, rebaixar marca… Manel per davant, jo per darrera i kik després, cadascú al seu ritme, i perill de sortir massa accelerat, i pagar-ho al final, control.lo pulsacions, no hem d’accelerar massa al principi, però Manel, tira i tira, cap al km1,5 l’engantxo li comento que estem sobre 4’30″/km, jo estic entre 169-170 pulsacions, i Manel manté i augmenta lleugerament el ritme, el deixo que marxi el mantinc a 15-20 metres per davant per tota la Gran Via, passo el km2-3 a 9’07″, i en el km4 a 4’23″ apunt d’arribar al final de la Gran Via.

Apunt d’arribar al km5, avituallament, ja he perdut visualment a NexusMMG71, com en totes les curses 10K passo de l’avituallament, la pèrdua de liquid és important, però aguantarem fins al final…

Passat el km6 arribem a Pça Catalunya, surten rajos de sol, si teniem força humitat només faltava que surti el sol, ja estem per sobre de les 170 pulsacions, intentem no pujar massa, hem de pensar en els darrers dos quilòmetres…

Ja estem a Sepúlveda, passat el km7 (temps dels dos quilòmetres 6-7, 9’11″) arribem a 3/4 de la competició, superem el mur… poc abans del km8 em sembla veure davant al cunyao, efectivameeeeent és NexusMMG71, em vaig apropant poc a poc, el final de Sepúlveda amb pujada és brutal em posso a més de 180 pulsacions, és la prèvia a la baixada per Paral.lel, és un tram per recuperar i a la vegada per atrapar al Manel, de recuperar res estem a 180 pulsacions però la respiració es correcta, cap al km8,7 atrapo a NexusMMG71, CRITS D’ÀNIMS… vinga Maneeeel que queda 1km, i de pujada cagun seu!!

Els primers metres de pujada pel Paral.lel són eufòrics, pujant el ritme i avançant a molts runners però a la meitat de la pujada haig de baixar el ritme, si no em puc fondre abans del final… desitjant trobar el gir a l’esquerra a Maria Cristina.

Pujant Paral.lel i a l’alçada de Sepúlveda a la borera de l’esquerra casualment veig a Marcel… crido Marceeeeeeel, no s’entera al final em veu, però ja massa tard per a inmortalitzar l’escena amb una bona foto… mamma mia, queda demostrat que NexusMCL69 ha de ser HUMA, cap Replicant Blader pot ser tant despistat, ji,ji,ji… ja ho dic jo que és humà, i se li van els ulls atravessat per raigs-laser pels CRF’s de les sílfides runnners!!

Darrera recta cap a l’arribada, apretant al màxim, en cap moment mirant enrera, que els CRF’s estan davant, i l’aquarius també, je,je,je… gairebé arribo a 190 pulsacions sprintant… FINIIIISH, un nou repte assolit amb un temps no oficial de 45’20″, un minut i mig menys que l’any passat… Where is the limit!!??

Després arriben la resta de Bladers: Manel, Kik, i la parelleta Ramon i David, ben juntets durant gran part de la cursa, i això va tenir el seu premi, mireu que bé queden a la foto abans de l’arribada, ji,ji,ji… (no és per res, però que consti que la foto no és feta pel Marcel, jua,jua…)

Arriben juntets i sense disputar l'sprint... tongo, tongo, je,je,je!!

Temps finals de tots els BLADE RUNNERS:

Al final tots contents, i el més important cap lessió durant la cursa, o sigui una altre cursa superada amb èxit pels BLADE RUNNERS!

BLADE RUNNERS TOWERS!

GO, GO BLADERS GO!! DON'T LOOK BACK, BECAUSE CRF'S IS FRONT!!

Després de tal esforç, ens havíem d’hidratar bé, amb l’aquarius i aigua ofert per l’organització… i com ja feia hores que havíem esmorzat torrades amb melmelada St Dalfour, doncs vam fer una paradeta de tornada a l’Ordal i fer un bon entrepà de llom amb ceba, i una bona clareta de mig, je,je,je… i en arribar a Vila, encara teniem temps d’una sessió de yakuzi per agraiment de les meves cames!!!

Ja tenim el primer diploma de la temporada!!

I ara a seguir entrenant que d’aquí un mes, el 23 d’octubre a les 11am, tenim una nova cursa, en aquest cas el meu debut en la Cursa del Cava, de Vilafranca a Sant Sadurní, de 12,5km amb un recorregut d’asfalt, see you here Bladers!!

Era una jornada que no calia anar mirant el rellotge, només eren 7km, amb el pas pel Coll de Monestero (2715m) des de Blanc (2318m) a uns 2,5km, i en aquest punt aprofitariem per pujar el darrer pic de CF, el Pic de Monestero a 2877m. Després tindríem una baixada d’uns 4,5km amb intervals de recorregut pla, on cap al km4,5 passaríem per l’estany de Monestero, i ja fins al nostre destí de Mallafré..

A l’hora de l’esmorzar vam coincidir amb els companys del Patidors Team, on van intercanviar opinions sobre l’etapa que havíem de fer, i ens van il.lustrar amb els seus interessants i més experimentats consells.

Vam fer un darrer esmorzar en condicions, amb un bikini de pernil i formatge, i un altre de nocilla, ben hidratat amb tres gots de suc de pinya… que qui sap fins a quina hora tornaríem a menjar en condicions i entaulats!?

Eren cap a les 9am, després de preparar bé la motxilla, preparar els liquids enriquits amb isostar, cremetes varies musculars i lubrificants protectores de zones propenses a sobreescalfar-se, iniciàvem la nostra darrera etapa en els Pirineus…

Després de la turmenta del dia anterior, el matí estava en calma i amb alguna senyal encara de la granissada…

Restes de la tormenta de la nit anterior...

De bon matí ja ens trobàvem amb companys trekkiners amb els que havíem coincidit per primera vegada en el Refugi de Llong i en trams posteriors…

Trobada muntanyenca...

Després d’un petit descans per fotos varies i intercanvis d’opinions, tot desitjant bona ruta, seguiem a la busqueda del coll de Monestero… en aquest tram també estàvem acompanyats per altres muntanyencs catalans, uns barceloní/ina i un altre de Canyelles, el company “R” no de Replicant (la història associada al nom, no és menys rocambolesca i original… però ara no toca, com diria aquell!)…

Els Bladers per davant i els nostres acompanyants humans per darrera ens enfilàvem a la recerca del Coll i posterior enfilada cap el Pic de Monestero…

Hem arribat al Coll i darrera nostra queda el Pic de Monestero…

Des de'l Coll de Monestero... i al fons el Pic!

Descansem una miqueta que fa falta, aprofitem per possar-nos cremeta solar, que a diferència dels humans els replicants Bladers hem de protegir-nos dels rajos UV ( una altre cosa són els rajos-C més enllà d’Orion, que queda molt lluny del Pirineu, ji,ji,ji…), i deixem les motxilles, ben protegides en aquesta ocasió per dos humans que no s’atreveixen a fer el Pic… o sigui que NexusEFP69, NexusGGB73 i l’humà R ens preparem per fer el cim, let’s go!

Amunt, amunt...

Després d’uns 35 minutets d’ascensió ja hem arribat a fer el cim… una escalada entretinguda amb trams on ha calgut utilitzar les mans i altres més accessibles i comòdes…

R, NexusGGB73 i el monstre de les roquetes... a no que és NexusEFP69!

I un ESPECTACULAR VIDEO des de’l cim del Pic de Monestero, je,je,je…

Després de gaudir de les fantàstiques vistes des de’l cim toca fer la baixada, que ens portarà uns 20 minutets… ja al Coll comprovem que els humans que allí s’havien quedat estan vius, i les nostres motxilles al seu lloc, on si no…

Ens despedim dels nostres acompanyants i iniciem el descens del Coll de Monestero per l’altre vessant direcció cap a Mallafré… toca esquiar una miqueta, avalaaaaaaantxaaaaa!

Després de disfrutar amb aquesta baixada relliscant per sobre la terra una miqueta molla i les pedres, com una mini tartera que no lesionava els tormells, hem de seguir amb un tram senyalitzat amb pals amb pintura groga, pendents de baixada i alguns trams de recorregut pla fins arribar a l’estany de Monestero..

A mesura que perdem alçada perdem el tó marró-gris de les pedres per guanyar tó verd de bosc.

Només ens faltava haver trobat a Heidi en aquest bosc frondós...

En aquest entorn tant bucòlic aprofitem per fer una paradeta i fer un banyet d’aigua fresqueta que córrer amb força per la muntanya…

Ooooooh que fresqueeeeetaaaaaa!

En el darrer tram, comença a ploure, parem per resguardar-nos de la pluja i que no es mulli la bossa, seguim baixant cap a Mallafré i la pluja augmenta d’intensitat sense ser preocupant, no va a més…

Ara només cal seguir el caminet de fusta primer i de terra ben marcat després… el nostre destí està aprop… el repte aconseguit, eren les 14.30 de diumenge 14 d’agost…

GO, GO BLADERS GO!

NeXXXXXXXXXXXXXXXXXXus !!

Ja al refugi de Mallafré ho celebrem tot signant amb el darrer segell al Forfait, el repte CF10k s’havia superat, però no era el darrer repte que ens quedava…

Targetitaaaaa por aquíiiiiii...

Totes les fotos de la darrera jornada a Picassa

Ja vam decidir abans d’arribar al darrer refugi que el camí de tornada cap al Parking de Prat de Pierró, ademés començava a ploure més intensament i no era desitjable fer els 6km a peu i mullant-nos… però els taxis Land-Rover sortíen des de l’Estany de Sant Maurici i això estava a 10-15 minuts de Mallafré i en pujada… si ja ho deia jo que encara no estavem salvats… doncs vinga a buscar el taxi…

El que no ens havia plogut en 5 dies, estava caient en aquest quilòmetre que ens separava Mallafré amb la parada de Taxi… Just quan arribàvem, estava apunt de sortir un Land-Rover, doncs cap amunt… estem més apretats que en els llits dels refugis, baixant amb el tot-terreny a ritme de rally costa brava, uuuuuuuaaaaaauuuu la corba… vigileu amb els caps que botem!

Ja en el Parking, ens toca el repte de la recerca i captura de NexusDJG74, ens possem en contacte via movil per confirmar el punt de trobada, ell es troba a Pont de Suert, i nosaltres hem d’anar a Espot a recollir la samarreta OPEN CARROS DE FOC. Després de parlar amb el Blader perdut, ja sabem el destí i el recorregut a seguir, hem d’anar direcció Vielha, i pujar pel Port de le Bonaigua, mai millor dit el nom… ja que en aquella alçada ens cau un xàfec que ni us explico, carreteres inundades d’aigua i visibilitat mínima… sort que l’Spinner C4 es comporta bé sobre mullat i l’aire desentela bé el vidre, je,je,je…

Després de 1h30’ de viatge ja entrem a Pont de Suert, el viatge ha estat distret, atravessem pel poble, i al final de la nacional allí està NexusDJG74, parem, baixem i ens donem una abraçada al millor estil TELETUBIS, ji,ji,ji…  ara toca explicar-nos les aventures pròpies dels dos dies anteriors…

Equip Blader... al loro amb la data de la matrícula del ford de darrera: HUman 2029 !?

Superat un altre repte, però encara no s’havien acabat els reptes… ara tocava arribar a caseta abans de les 22h per gaudir del partit d’anada de la Supercopa, je,je,je… que el repte CF10k s’havia superat, i ara teniem el repte de la primera copa de la temporada!!

GO, GO BLADE RUNNERS GO!!

I FINS A NOUS REPTES BLADERS!!

Faltàvem poc minuts per les 7am del matí, i jo ja possava peu al terra, amb el meu frontal i manteta sortia fora el refugi per anar al WC a rentar-me la cara i fer alguna necessitat matinera…

Era dissabte 13 d’agost, la penúltima etapa de CF10k, i la més llarga en distància propiament per recorregut, més de 10km des de Llong (1987m) a Colomina (2415m), passant pel coll de Dellui (2577m), i des de Colomina a Blanc (2318m) passant pel coll de Saburó (2667m).

A les 8am iniciàvem la nostra marxa, només sortir veiem com pasturàvem les vaques d’alta muntanya tranquilament, i nosaltres contemplàvem poc després a la nostra esquerra l’Estany Llong… al loro, l’estany llong!!! Doncs ens estem equivocant de camí, hem d’anar en sentit contrari… cagun seu el dia que sortim més aviat i ens equivoquem, bé no passa res, tornem enrera i saludem un altre cop a les vaques pastorant, ji,ji,ji…

vaques i vaquetes...

Estany Llong

Ja estem en el camí correcte, de pujada com no… i serà durant els 5km’s següents fins al Coll de Dellui, amb un petit tram pla a l’alçada de l’estanys de Dellui on aprofitarem per fer una parada tècnica per menjar algo, hidratar-nos i possar-nos cremeta que el sol pica…

Un tram agradable del recorregut

com no, les nostres amigues les pedres no ens abandonen!

més rocs fins a arribar a l’estany de Dellui

l’estany de Dellui

Hem completat uns 3km’s, ara ens toca enfilar-nos cap al Coll de Dellui, seràn uns 2km’s de recorregut no gaire tècnic, però molt empinat… amunt, amunt Bladers!

Arribat al Coll, allí ens trobem a altres muntanyencs i els demanem que immortalitzin la nostra gesta, je,je,je…

Ens trobem a la meitat del recorregut fins al refugi de Colomina, ara toca baixar des de’l Coll de Dellui fins a passar pel costat dret de l‘estany d’Eixerola primer i més lluny quedaria el de Cubieso més gran…

Seguim el nostre recorregut, per un bon camí de baixada sostingut cap a Colomina, és el tram de trobar-nos amb llacs, ponts i preses diverses per tot el camí, un bon moment per fer unes bones fotitos de record, je,je,je…

Bladers en el pont sobre el riu...

presa de l’estany de Mariolo

no miris abaix...

ondia i ara m'haig de girar, cuidadiiiin...

Ja estem arribant a Colomina… una bona notícia, però la dolenta és que estan apareixent uns nuvols amenaçadors que confirmen els pronòstics dels guardes del refugi de Llong, que ens deien que la previssió eren de tormentes a mitja tarda, uuuiii, uuiiii… que ens mullarem!

Deixant el refugi de Colomina enrera, després d’un petit kit-kat amb el que ens quedava de fuet, pa de pita (pita és…) i llauna de tonyina, omplim les ampolles d’aigua i tornem a enfilar-nos que encara ens quedan unes 3 horetes de camí fins al refugi de Blanc, en aquest tram haurem de pujar en una primera part fins superar el pas de l’Os i posteriorment el Coll de Saburó (2667)

en el pas de l’Os i abaix l’estany de Mar...

la fita és de tamany d’un Os... potser d’aquí el nom, ji,ji,ji

Seguíem la nostra travessia, entre roques i roques algun tram més còmode, pujant els colls i rodejant els llacs… però el que més preocupava era el cel, s’estava tapant i la pluja amenaçava seriosament… l’accés al coll de Saburó era un mar de pedres, més aviats rocs que exigien tècnica i destressa suficient per no perdre estabilitat i tenir més d’un cop no desitjat…

I sobretot, i com ja anticipavem…. començava a ploure, una pluja fineta, però que m’obligava a aturar-me i treure la capelina per tapar la motxilla i el xubasquero per tapar-me…

Un cop passat el Coll de Saburó, ja tot el camí era de baixada, més o menys tècnica, la part final bastant maca i fàcil de fer, el que més em preocupava en aquest punt era que la pluja no augmentes d’intensitat i per sort, només a poca distància del refugi de Blanc va començar a ploure més intensament, però el repte ja estava assolit, havíem arribat a Blanc cap a les 18h de la tarda, unes 9 hores de recorregut.

I si el Refugi es deia Blanc…. doncs blanc va quedar la muntanya, quan una hora més tard de que arribéssim i ja amb tormenta amb descàrrega elèctrica, cap a les 19h de la tarda va caure una de pedra, que si t’engantxa durant l’etapa t’hagués fet més mal, que als isidros en època de verema,jua,jua,jua…

Peazo tormenta de pedra... no en teniem prou pedres al terra que també del cel en venien!

A i si en aquesta etapa ens vam quedar sense 1/3 dels Bladers, mira quina casualitat… ens vam trobar a gent del club dels Patidors, organitzadors de la cursa de muntanya de Torrelavit (casualment debut oficial de samarreta Blade Runner), és que ja té nassos la cosa, perduts sota una tormenta de pedra a més de 2500m i ens trobem a gent del Penedès…. i si això no era suficient, amb el grupet de Patidors i estava un cosí de la banda femenina dels Bladers, cosí de NexusCPM74 i NexusLPM73, initm colega d’infància de NexusMMG71… és que és petit el món. Ens ho vam passar molt bé en aquest sopar, i la d’històries que vam explicar…. suposo que a ningú li van xiular les orelles, perquè tant NexusEFP69 i jo NexusGGB73 només vam parlar marevelles de la resta de Bladers en aquella nit, acompanyats dels patidors i l’infiltrat de la familia, ji,ji,ji…

Totes les fotos de la 4a etapa a Picassa

I fins aquí la crònica de la penúltima etapa… ja queda menys!

La nit a Ventosa havia passat com a la majoria, encara que estiguessim reventats de l’esforç diurn, en el meu cas costava trobar la possició correcte per descansar, i encara que duia taps, algunes vibracions no desitjables s’arribaven a sentir… poc abans de les 7am ja estavem llevats i esperant un nou esmorzar contundent que en faria falta per superar l’etapa amb solvència… Colacao, creps de nocilla, torrades amb melmelada, cereals, tots estaba boníssim i no podíem deixar res, qualsevol gram d’energia ens seria de vital importància.

Acabem d’arreglar la motxilla, possem alguna cremeta muscular, NexusEFP69 alguna crema antiimflamatoria pel seu tormell malmes, i NexusDJG74 ja transmetia no molt bones sensacions, esmorzant lo just… ens possavem la samarreta de Bombers 10K, per transmetre bones vibracions per l’etapa reina de CF10k…

Hora aproximada 8.30am iniciem la nostra aventura per enfrontar-nos al Contraix… go, go, Bladers go!

Podem comprobar que NexusDJG74 no estava eufòric...

Girem refugi enrera, direcció sud-est, cap al coll de Contraix, abans passarem al costat de dos estanys, el de Colieto, i el gran de Colieto… per després tenir davant nostre un mar de roquetes-roques-rocs del més impressionant… i tot amunt, amunt!

Passem pel marge esquerra dels estanys cap al coll del contraix

Anem deixant enrera el verd dels arbres i el blau dels estanys…. ens apropem al marró-gris de la terra i rocs…

A aquestes alçades encara tenim forces per a fotos artístiques, aprofitant que també encara tenim alguns trams d’ombra, aquí podeu veure a NexusGGB73 fent el símbol Blader d’X de NeXus, je,je,je…

Ja ho veieu cada cop l’estany de Colieto es fa més petit i al front les roques de la pujada cap al Coll del Contraix són més grans…

Això és esforç... vinga, vinga!

Que faríem sense les nostres millors amigues de la muntanya: LES FITEEEEES!

La fita, fita, és!

Ja estem rodejats… no podem escapar del mar de pedres, cap amunt el coll amb pendents cada cop més pronunciades i enrera ja no queda cap rastre de vida, només pedres i pedres…

I sembla que estigui a dos passes... cagun seu!

Un veritable mar de roques...

Seguim amunt, fent parades cada 30’-45’ per descansar, agafar aire i hidratar-nos… fins i tot ja quan estem apunt d’arribar, tenim l’ocasió de tocar gel d’una glacera del marge dret de la pujada al coll… que aprofitem per refrescar les nostres articulacions ja bastant carregades…

Ja podem treure els esquis, ji,ji,ji

Una miqueta de gel pel genoll, que fresquet...

Sembla que no s’acaba mai l’ascensió… pugem, pugem, però mai estem a dalt de tot… i cada cop que ens apropem més, més és el desnivell, hem de vigilar amb cada pas que donem i si potser apropar-nos a les zones amb més rocs, ja que només trobar terra potser perillós per l’estabilitat… par fi arribem a dalt del coll, a l’altre banda es contempla el gran estany del Contraix que haurem de rodejar en la baixada…

A baix l'estany de Contraix

Han estat unes 4 hores de pujada, tot un esforç que mereix un descans a dalt del coll, i fer un record visual en forma de video:

Ja de baixada amb totes les precaucions possibles, a l’alçada de l’estany del Contraix aprofitem per refrescar els nostres peus ja sobreescalfats i cansats després de tant esforç.. per una altre ocasió deixem el bany complet en algun dels llacs que hem vist al llarg del recorregut, ji,ji,ji…

Ooooooo quin gran plaer... i només remullem els peus!

I com deiem al principi, si la pujada era dura, la baixada no ho era menys, només cal veure que des de’l coll a una alçada de 2750m aprox., hauríem de baixar per sota els 2000m fins al refugi de Estany Llong, en els segons 5km del recorregut…

Si ja ho diuen que tot el que puja, baixa… o sigui que ara tocava baixaaaaaar…

de baixada avancem a altres muntanyencs...

La part més dura ja havia passat… ens trobàvem enmig d’un bosc frondós, i ja només ens calia anar sumant els minuts que restaven per arribar al refugi de Llong, havia estat una etapa molt dura tècnicament, però comparativament al mateix nivell que les dues anteriors, ja que les altres havien estat de més km’s… per fi estàvem al refugi, eren sobre les 17.30, una hora decent per arribar al refugi, era la bona notícia…

Refugi d'Estany Llong, on passarem la 3a nit

La notícia dolenta era que NexusDJG74 havia arribat al seu límit de forces, es trobava fatal, els responsables del refugi se’l duien fins al poble amb metge més proper… quan vam poder tenir cobertura, el company Blader ens va poder comunicar que havia patit deshidratació i principi de gastroenteritis… en aquestes condicions hi haver completat l’etapa del Contraix, només cal rendir-se a l’esforç realitzat i felicitar a NexusDJG74, malauradament després de les tres primeres etapes, les més dures, havia d’abandonar, però no era un ADÉU, era un FINS AVIAT CARROS DE FOC!

Els altres Bladers ens tocava descansar al refugi, recuperar forces, alimentar-nos i hidratar-nos bé, i explicar i compartir batalletes amb altres muntanyencs que estaven al refugi… que més d’un ens el vam trobar en els dies posteriors per les muntanyes pirenaiques,ji,ji,ji…

Totes les fotos de la 3a etapa a Picassa

Fins aquí la tercera etapa…  CONTINUARÀ!