Anem per la meitat del Festival de Sitges…

Cap de setmana llarg amb el pont festiu pel mig (no gaudit laboralment, però si cinèfilament!), on he gaudit d’unes pelis més del festival: THE LAST EXORCISM, THE WARD, SECUESTRADOS, VANISHING ON 7Th STREET .

Comencem per la primera, The Last Exorcism, visionada el divendres en l’Auditori, primera peli en el Melià després de les dues anterirs al Retiro. Que hem de dir sobre exorcismes després d’haver vist THE EXORCIST de William Friedkin de l’any 1973, que res podrà igualar aquesta obra mestra del Terror, i evidentment  la peli de Daniel Stamm no ho fa. Però té una particularitat i és que explica la història com a la filmació d’un documental televisiu, on el protagonista (sacerdot Cotton) explica les falses veritats dels exorcismes que ell ha fet durant tota la seva carrera, i com la fe de moltes persones li ha servit a ell per construir tot un negoci de salva ànimes… però quina serà la redempció del sacerdot Cotton, serà el seu darrer exorcisme!!??

The Last Exorcism

Estats Units. 2010

Director: Daniel Stamm
Productors: Eric Newman, Eli Roth, Marc Abraham, Thomas A. Bliss
Productors executius: Huck Botto, Andrew Gurland, Phil Altmann, Ron Halpern
Guió: Huck Botto, Andrew Gurland
Fotografia: Zoltan Honti
Muntatge: Shilpa Khanna
Música: Nathan Barr
Disseny de producció: Andrew Bofinger
So: B. J. Lehn
Efectes especials (coordinació): David K. Nami
Efectes especials de maquillatge: Greg Nicotero, Howard Berger
Efectes visuals: Thomas Tannenberger, Olcun Tan, Grandient Effects
Vestuari: Shauna Leone
Intèrprets: Patrick Fabian, Ashley Bell, Iris Bahr, Louis Herthum, Caleb Landry Jones

Durada: 87 minuts

Ahir diumenge sessió doble amb The Ward, el retorn de John Carpenter, i Secuestrados, primera peli espanyola que veig.

Doncs opinions molt contraposades, el “crack” fa catacrack amb una història d’una jove que comparteix habitació amb quatre dones més en una institució mental a la qual ha anat a parar després de calar foc en una granja i ...  Tècnicament molt ben rodada, uns minuts de presentació inicials amb imatges i música espectaculars, però després previsible en tots els moments angoixants i un final “trampós” , per un capítol de la sèrie MASTERS OF HORRORS amb la moníssima Amber Heard està bé, però per aspirar a alguna cosa en el Festival de Sitges ni fumats!!

The Ward

Estats Units. 2010

Director: John Carpenter
Productors: Doug Mankoff, Peter Block, Mike Marcus, Andrew Spaulding
Productors executius: David Rogers, Adam Betteridge, Rich Cowan
Guió: Michael Rasmussen, Shawn Rasmussen
Fotografia: Yaron Orbach
Muntatge: Patrick McMahon
Música: Mark Killan
Disseny de producció: Paul Peters
So: Javier Bennassar
Efectes especials de maquillatge: KNB EFX Group
Efectes visuals (supervisió): Jason McKee
Vestuari: Lisa Caryl
Intèrprets: Amber Head, Mamie Gummer, Danielle Panabaker, Laura-Leigh, Lindsey Fonseca

Durada: 89 minuts

I el jove Miguel Ángel Vivas dirigeix SECUESTRADOS, on una família adinerada que acaba d’estrenar mansió és assaltada per tres encaputxats. Quan sembla que els criminals ho tenen tot controlat… Molts parlen de la semblança amb Funny Games, i en l’argument principal, una família presa d’uns extranys a casa seva, així és, però la diferència més notable entre una i l’altre, és que la obra mestra de Michael Haneke, mostra la psicològia psicòpata dels dolents, aquí la naturalessa és més aviat violenta, una violència molt més explícita que en Funny Games, però us asseguro que en el meu cas, la que et deixava amb la suor freda va ser l’obra de Haneke del 1997. Amb tot i això comparacions obligades a banda, gran ritme durant tota la peli, molt bons actors, i una escena inicial impactant i un final brutal… del tot molt recomanable!

Secuestrados

Espanya. 2010

Director: Miguel Ángel Vivas
Productors: Emma Lustres, Borja Pena
Guió: Miguel Ángel Vivas, en col·laboració amb Javier García
Fotografia: Pedro J. Márquez
Muntatge: José Manuel Jiménez
Música: Sergio Moure
Disseny de producció: Miguel Riesco
So: Manuel Robles, Nacho Arenas
Efectes digitals: Juanma Nogales
Maquillatge: Raquel Fidalgo, Iris Bautís
Vestuari: Montse Sancho
Intèrprets: Fernando Cayo, Manuela Vellés, Ana Wagener, Guillermo Barrientos, Martijn Kuiper

Durada: 85 minuts

I avui la nova peli de Brad Anderson (Session 9, El Maquinista, Transsiberian) que comença quan Luke es desperta, resta estupefacte en comprovar que els habitants de la seva ciutat han desaparegut i que no en queden sinó les pertinences… Expectació pel director, però decepció amb el resultat. Potser que el protagonista sigui Hayden Christensen i s’anomeni Luke ja era un senyal que el costat fosc estava molt aprop, allunyat de les ombres i busca la llum, potser la llum que no va trobar l’amic Brad en aquesta peli, o potser jo, que ja sóc massa gran per tenir por de la foscor, ji,ji,ji… Durant moments de la peli he pensat en PERDIDOS, i algú del meu costat de butaca (el SITH) ha fet referència a la novel.la FIN, no puc opinar al respecte ja que no l’he llegit, però el que tinc clar és que no m’ha il.luminat suficient per posar-la en el podi de Sitges 2010.

Vanishing on 7th Street

Estats Units. 2010

Director: Brad Anderson
Productors: Tove Christensen, Norton Herrick, Celine Rattray
Productors executius: Elayne Herrick, Michael Herrick, Pamela Hirsch, Lawrence Mattis, Kelly McCormick
Guió: Anthony Jaswinski
Fotografia: Uta Briesewitz
Muntatge: Jeffrey Wolf
Música: Lucas Vidal
Disseny de producció: Stephen Beatrice
So: Lewis Goldstein
Efectes especials: Russell Tyrell
Efectes visuals: John Bair
Vestuari: Danielle Hollowell
Intèrprets: Hayden Christensen, Jacob Latimore, John Leguizamo, Thandie Newton, Taylor Groothuis

Durada: 90 minuts

I ara descansem un parell de dies i el dijous, divendres i dissabte sant tornem-hi que el bon cinema bé que s’ho mereix, que encara em queden 5 més… QUE ENS HO PODEM PERMITIIIIIIR!!!

De moment del vist fins ara, m’ha encantat The Door (Die Tür), m’han agradat molt l’anime Welcome to the Space Show (Uchu Show e Yokoso) i la espanyola Secuestrados, i m’esperava més de Vanishing on 7th Street i m’ha decepcionat The Ward.

Però tinc molt bones sensacions per les 5 que em queden, el cine francés de terror està molt fort (RED NIGHTS), esperem que els extraterrestres de MONSTERS estiguin a l’alçada, del cine oriental de I SAW THE DEVIL I UNCLE BOONMEE… no tinc dubtes, i de la peli de “vampires” de la nit berlinesa, no m’espereo menys, sent el director Dennis Gansel (La Ola, 2008)

I LOVE SITGES (l’ambient cinèfil… no l’altre!),

MOVIES NON STOP!!!!


Anuncis

~ per Blade Runner NexusGGB73 a Octubre 11, 2010.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: