Abans de la Vila10K, va existir la Sant Julià 1K…

Si amics runners… ja queda menys pel debut atlètic a Vilafranca, però molt abans de participar en curses populars de 10km, ja en categories de veterans (de més de 35 anyets!!), erem uns cracks en esports tant físic, com intel.lectual… tal com es deia aquella sèrie de, AQUELLOS MARAVILLOSOS AÑOS!!

Ja en categories menors, no com les actuals, destacàvem en competicions esportives d’alt nivell intel.lectual…

Com podeu veure amb aquest cos que em va donar la mare naturalessa… no em podia conformar amb destacar només a nivell inel.lectual, i també necessitava altres jocs d’equip on pogués imposar el meu cos imponent, ji,ji,ji!!

A part del èxits basquetbolístics del cole, on havia de lluitar gairebé tot sol contra els elements dels costats foscos de l’escola privada (Almi, Sant Ramon, Sant Elias, Montagut…), havent de fer d’1, de 2, de 3, de 4, de 5… i fins i tot d’entrenador de l’equip… és obvi amb els taps que m’acomanyàven a la pista, que encara que fós una ganga per un SM de l’època, gairebé mai hagués sumat el 20% de la victòria, jua, jua, jua…

Però ja en època de High School, és a dir, a l’Eugeni d’Ors… va arribar el debut amb el ja desaparegut BLANCO NUCLEAR…

Va ser un debut prometedor en el basquet federat, després dels èxits colegials i domini en el bàquet de barri, conegut com street ball, je,je,je… però ja en aquella època, la sort m’acompanyava com en l’actualitat, poc abans del final de la temporada, una infecció vírica causada pel virus varicela zóster, em va deixar sense poder disputar el derbi vilafranquí en el pavelló del Casal…

Varicela Zóster... no t'oblidaré mai!!

Però aquí no finalitzar la meva desgràcia… 2-3 setmanes més tard de l’inici de la maleltia, vaig tenir l’alta, i el primer partit del retorn, fou a Vilanova contra la Gran Penya, l’estat físic no era l’òptim, però en aquella època ja tenia la característica del que seria un futur BLADER: El dolor és inevitable, el patiment és opcional…A JUGAAAAAR!!!

I en una jugada de mala sort, en saltar en carrera per fer un tap dels meus, el rival s’acota, fent-me el llit, caient amb una cama en l’aire -perdent l’equilibri- i amb l’altre cama, impacatant fortament amb el terra, fort dolor en el genoll… i la resta a partir de llavors, un via crucis de males recuperacions, mals diagnòstics, proves i proves (radiogràfies, neumoartografies, artroscopies,…) però el dolor en extensió i contracció no acabava de disminuir….

Va ser l’adéu a un dels molts plaers als que un ha de prescindir moltes vegades a la vida, però aquest va ser massa aviat…

Però després de la mala experiència i mentre intentàvem tornar a la normalitat, vaig tenir la idea d’organitzar la I Sant Julià 1K, quan no hi era el físic s’havia de cultivar l’intel.lecte, ji,ji,ji… i d’aquesta manera va crear-se amb tal motiu el BUMPERS TODAY, que alguns recordareu o no!?

Doncs feu memòria amb aquests documents:

Evidentment fa més de 20 anys… no dispossava de PC, i m’havia de conformar amb la meva gran (també per pes) Olivetti Studio 54, i la meva gran mecanogràfia desenvolupada a les classes del Sr. Cuesta…

I les fotos tampoc van sortir amb el color desitjat… però tampoc podíem ser uns grans professionals en tot, je,je,je…

Vaja cracks tots plegats… si sembla un capítol de Verano Azul, ji,ji,ji!!

Fixeu-vos en l’esforç de la pujada… i sobretot en el Forfi de darrera, que grande!! I sobretot, que només hi havia UN COTXE APARCAT, mamma mia, avui això és impossible, com ho seria avui fer aquesta cursa un dissabte al migdia!!??

Al final del dietari també es podia exercitar una miqueta la ment…. de la que eren poc amics tota la colla de cyclers, ji,ji,ji, i perdoneu per les signatures finals en els credits, que les acaparo jo totes… però com diria aquell: ASÍ SON LAS COSAS Y ASÍ SE LAS HE CONTADO.

Paradoxes o retrobaments que té la vida, en aquell moment el BUMPERS TODAY, va ser una experiència d’esport sense poder-lo practicar, i molts anys més tard, la cursa BOMBERS D’AVUI, és la que m’ha introduit amb el món de les curses populars 10K i la pràctica del running!!

I així s’ha generat  un BLADE RUNNER, Nexus GGB73, especialista en running!!!

 

We never look back!

I el  proper diumenge serà debut BLADER a Vilafranca i l’estreno de les meves Saucony Triumph 8 en una cursa oficial… les Triumph correrant pel triomf final, ji,ji,ji…

GO, GO BLADERS GO…

BLADE RUNNERS NEVER LOOK BACK!!

Advertisements

~ per Blade Runner NexusGGB73 a febrer 10, 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: