Al Pedraforca la baixada és forta!

Aquest dissabte hem tornat a fer una escapadeta trekking per muntanya, i en aquesta ocasió el Blader NexusDJG74 ens havia organitzat una escapadeta pel Parc Natural del Massísfins del Pedraforca. En total hem estat tres Bladers: NexusGGB73, NexusEFP69, NexusDJG74, la seva dona Gemma i el meu cosí Wlade Zizu, que s’incorporava a última hora degut a que no havia passat el rigurós casting per participar en la Olla de Núria, una curseta de muntanya de només 21km amb un perfil tal com aquest, Crec que al final pot celebrar haver-se apuntat a l’escapadeta cap al Pedraforca, ji,ji,ji…

El despertador sonava a les 6am i mentre preparàvem la bossa amb el material necessari per l’aventura i  la nevereta Gillette Blue II on tindríem els tuppers amb pasta per l’hora de dinar, teníem temps per esmorzar un donut i un nesquick.

A les 6.50 ja estava jo al carrer esperant l’arribada de Mikel The Wlade provinent  de la comarca del Garraf amb el seu Spinner Vectra, amb el que aniríem cap a la comarca del Berguedà, si el Wlade ja arribava amb alguns minuts de retard, el blader NexusEFP69 encara sumava més minuts en el retard sobre l’horari inicial, algún “obsessionaaaaat” trekkiner ja estaria patint per això… tira, tira, besabeeeeeeeeeee!

Passàvem a recollir a la parelleta trekkiner per escel.lència D&G, aclarim que no tenen res a veure amb Dolce i Gabana,  encara que per la seva obsessió amb les cremetes sense parabens podrien pertànyer a la CREM de la jet set…

Iniciàvem el trajete amb cotxe, i ja des de bon principi algú es possava nerviós veient que no acabàvem de sortir de Vila, només era un gir en sentit contrari al trajecte per possar benzina…  poc després el Wlade Garrafenc, degut a la seva emigració a terres més costeneres, perdia la orientació i no donàvem per agafar l’autopista, PRIMER NEGATIU, aquest el donarem en general per igualar el marcador, je,je,je…

Però com no hi ha una cagada sense dos… i ja semblava CR7 xutant faltes, el Wlade assessorat per una veu gens sexi del gps, passava de llarg la sortida a Martorell… aquestes distraccions podien ser un mal pressagi pel trekking, però jo sabia que això només era degut a la múscia ultra moderna de Michael Jackson que havíem d’escoltar, que era l’únic CD que tenia  en el cotxe tot un fan del Dj David Gueta… és que s’ha de tenir una Jeta!

A partir de llavors, un recorregut plàcid per l’autopista i carreteres varies del recorregut, amb el Blader David, control.lant la majoria sortides i desviaments , i jo com a bon copilot, i bon Replicant Blader no perdia el temps en replicar les seves observacions, ja tenia prou amb MJ i  alguna cançó de flaixback, en aquest contexte els millors sons venien de l’exterior, del neumàtic quan trepitjava la linia blanca sonora, ji, ji, ji…

Entre la perícia Wlade&Blader i el GPS, cap a les 9am ens apropàvem al destí del poble de Saldes i la recerca del mirador de Grasolet on deixaríem el Spinner V… Amb una vista privilegiada jo indicava un lloc de parking al mirador: FONS A LA DRETA! Que gran copilot, trata de aparcarlo Zizu, trata de aparcarlo!

Ens apropem al nostre repte... pregunta: qui ha fet la foto, pilot o copilot?

Després de gairebé dos hores de viatge, al trepitjar terres berguedanes feiem un petit esglai en notar les nostres articulacions gairebé robocòpiques…  i només faltava que jo em decidís a portar les botes Hi-Tec, per lo que vaig decidir finalment portar les Salomon XA Pro 3d Ultra

Amb la meva bossa Quechua 17, ben carregadeta amb 1,5l d’aquarius enriquit, el paravent Nike, el meu bocata per esmorzar (també el de NexusEFP69  i un plàtan), càmera de fotos sony, dos pals de hiking, gorra del sahara… semblava el xerpa blader de la expedició!

Sobre les 9.30am començàvem el recorregut ofical cap el cim del Pedraforca, i només deixar la carretera del costat del parking ens endinsàvem dins el pinar, per comprovar que les pendents no eren gens menyspreables, pujàvem cap el refugi  de Gresolet, que significava pujar uns 100m en poc més de 650m de recorregut… un 15% de pendent per començar no està pas malament, acabem d’arrancar motors i ja estàvem bufant i suant la gota gorda, és clar amb tanta pressa, ni estirar, ni escalfar, res de res!

Amunt, amunt... que acabem de començar!

En arribar al refugi Lluis Estasen, veiem a la nostra esquerra on queda el cim del Pedraforca i la pujadeta que tenim, uuuuaaauuuu… continuem endavant amb el Wlade de Zizu fent de guia muntanyenc, tot i que alguna fita se li escapa, no perdem el bon camí…

Refugi Lluis Estasen

Deixem el refugi, i seguim la nostra travessia cap al cim, punts estratègics importants per on passarem seran la Balma de les Orenetes, i més endavant amb fort pendent arribarem al Coll del Verdet (2244m), on passa un ventet que a més d’un segur que se li ha endut la gorra, aprofitem per possar-nos el paravent…

Perfil del recorregut... espectaculaaaaar!

A partir d’aquest punt comencem la part més entretinguda i grimpadora del recorregut, cal estar atents davant el roquissar que ens envolta, i no ens podem refiar de res ni ningú, si no que els hi diguin al Wlade Zizu i al Blader Kik, que durant la grimpada més forta passat el coll del Verdet… com hagués dit l’amic Calleja: AVALAAAAANCHAAAAA! Una pedra, alguns parlen del tamany de la pedra d’Obèlix, però crec que són exageracions dels cervell flipper amb mancança d’oxígen i d’aliment (recordo que havíem de parar a esmorzar cap a les 11am, i són passades les 12am… després vaig saber que el sílfide de mon cosí, no havia portat bocata, i aquesta  podia ser la raó de tanta pressa,je,je,je)… al crit de COMPTE PEDRA, CUIDAOOOOO… aquesta va impactar al braç de NexusEFP69, que sort que és un replicant que si arriba a ser humà segur que te fractura doble al braç… i miro amunt i no li toca al cap del Wlade de miracle, uuuuuaaauuuu… perdent velociatat en la caiguda i a la meva alçada, comprobo efectivament que la pedra és del tamany de la de Obèlix, a escala 1:100 … és que aquests pixapins arriben a ser exagerats!!

Després d’aquesta important grimpada, en la que es forma una miqueta de tap, amb presència variada d’altres trekkiners i fauna variada, entre elles un gos anomenat SET! No gràcies ja he vegut del Camelback (acudit fàcil, ji,ji,ji) … doncs vaja crack el gos, tot sigui dit que si porto el pulsòmetre Polar i li miro les pulsacions debia anar a 190-200, però suposo que la noia que el portava debia saber molt el que feia… ja que si estan amunt i grimpant, patina el gos i et cau a sobre, ja has dit adéu a  arribar al cim, si has estat bó directe al CEL!

Aquí el video, passat el coll del verdet i pre-grimpada important on va haver l’avalancha,je,je,je… per la propera vegada, amb més bateria a la càmera, ja farem el descens per la Tartera, jua,jua,jua!!

Després d’aquesta espectacular grimpada, ja estem sobre els 2420m, queden menys de 100m per arribar al cim del pollegó superior, recorregut que seguirem per l’aresta de la muntanya, on farem una mica de zigi-zaga, amb una mica de baixada per tornar-nos a enfialr, així un parell de vegades, fins arribar al cim (sempre hem de seguir les marques grogues que indiquen el camí correcte!)… GO, GO BLADERS & WLADE GO UP! Ja hem fet el CIM, VISCAAA!

Hem fet el cim!!

Allí trobem a altres muntanyencs que estan descansant i gaudint de les vistes fantàstiques, amb una panoràmica de la Serra del Cadí, de la Serra d’Ensija, de Gósol i de la comarca en general… totalment Il.luminati! Aprofitem per agafar forces, i entre 12.30-13h fem el kit-kat que havíem d’haver fet molt abans, que les energies s’han d’agafar per pujar muntanyes, no per baixar-les… vaja cracks! Com a bon Blader comparteixo amb el meu bocata amb mon cosí Wlade 61 (sis u = Zizu, com quedarem a la el.liminatoria de la supercopa aquesta any, ji,ji,ji!), i en aquest ambient de bon companyerisme i germanor, NexusEFP69 comparteix amb mi mig platan que jo li portava a la bossa… això és increíble, Wlade 61 hem dóna nous que ell portava… això és fantàstic, demanem a una parelleta de tortolets que ens fassin una foto de grup, i ressulta que són periquitos (i ademés dos nens que també estaven a dalt, els hi comenten: “sou de l’espanyol, nosaltres també”, que bonic, quina postal, a mi s’en queient les llàgrimes (amb tant d’aire m’havia donat un atac d’al.lergia!)  només faltava que mon cosí hagués portat la samarreta Otaysa del Madrid, ji,ji,ji…   si ja us ho dic jo que a 2500m d’alçada (alguns parlen de 2497m i altres de 2507m) poden passar coses meravelloses!

Estem entre 30-45min de descans, esmorzant i gaudint de les vistes, fent les fotitos de rigor que mereix l’ocasió, i passat aquest temps, ens preparem per la tornada, baixem el Pollegó superior fins a l’enforcadura i enfilar el canal de la Tartera avall, avall!!

Si ja se sap que tot el que puja... acaba baixant, jua,jua,jua!

Impressionant la vista en la part alta de l’enforcadura, acolloneix només de veure-la, i només començar el descens i comprovar la poca estabilitat del terreny… al loro besabeeeeeeeee! Les zones més netes de pedres són les pitjors, el primer terç de la tartera on hi ha menys pedres, per lo que hem de buscar el camí amb més pedres i grava, et donen més estabilitat en la baixada i és quan pots arribar a envalar-t’he una mica, és com baixar en unes escales mecàniques, tu vas avançant i alhora el terra també avança… flipaaant! Però alhora com les pedres també es mouen amb tú… cuidadín, quan les pedres impacten en els tormell, cagun seu quin mal, les meves Salomon no em protegeixen els tormells , i les relliscades endavant porten a caigudes i és on pateixen les mans en recolçar-les  amb la caiguda (cagun seu alguns més professionas baixen amb guants…) però ja sabem que pels BLADE RUNNERS, el dolor és inevitable i el patiment és opcional…GO, GO BLADERS GO!

En la segona part de la baixada, amb més pedra i grava, és quan més em deixo anar, arribant a acollonir a NexusEFP69 que tinc per davant, avalaaaaanchaaaaaa, cuidadín pedres del tamany d’Obelix, escala 1:20, ji,ji,ji!!

Ja hem arribat al capdavall de la Tartera, adrenalina a tope durant la baixada… no és per menys hem baixat 550m en 1,4km aproximadament, estem parlant d’una pendent del 40%… impresionaaaaant!

Si ja és espectacular el 3D... que dir-vos de la vista real!

Wlade 61, NexusEFP69 i jo ja estem abaix… tenim les bambes com si haguessim passat per una obra d’Uniland movent sacs… esperem que arribin David i Gemma, que no van d’obsessionaaaats en les baixades, i mentre ens treiem les bambes per veure la quantitat de pedres que tenim dins… espectaculaaaaar, alguna fins i tot del tamany de la pedra d’Obelix, ji,ji,ji!

Des de baix, veiem com afronten els darrers metres de Tartera D&G, jo els faig un crit, besabeeeeeeeeeeeee… i ell em respon amb una butifarra, veig que ja s’ha perdut aquella estima i germanor de dalt el cim, o potser és que ja ha arribat l’oxígen al cervell, je,je,je…

Ja hi som tots… PROVA SUPERADA!

Ara anirem per un camí ben marcat de tornada cap al refugi, poc més de 1,3km… en aquest trajecte de tornada D&G agafen la iniciativa, tira, tira besabeeeeee, jo i mon cosí estem a la reraguarda comentan la jugada… mon cosí està de “bajón” (per mi que ha menjat poca cosa i begut poc… ademés està aprop de la seva hora de la “siesta”)… Ja en el refugi, ens remullem una miqueta i fem més fotos de grup… i seguim endavant, que alguns ja estan frissosos per arribar i obrir el tuppers per dinar… adelanteeeeeee que ja hi som!

Bladers & Wlade amb el repte assolit!

Hem arribat al mirador, descarreguem les bosses, alguns més que altres… alguns es canvien de dalt abaix, i es possen les xancles, mostrant les ferides de la travessia, agafem el dinar i busquem algun lloc amb ombre, trobem unes escales i obrirem el gran tupper amb la pasta enriquida, i de postres síndria i un préssec , boníssims!

I si en el cim del Pedraforca estàvem amb el SET, a l’hora de dinar ens acompanyava la GANA, un “gos-hiena”   que estava feliç tombant per la zona, je,je,je…

La familia runner-trekkiner amb una nova incorporació... la "hiena" Gana,je,je,je!

Recorregut del trekking per sportypal de NexusDJG74

En acabar el dinar, Wlade 61, un obasessionat de l’esport, va proposar anar a fer un cafetó a un bar de Saldes i seguir l’etapa del tour… go, go, Contador go!

Allí vam descansar veient un etapón de bon ciclisme de muntanya, prenent una bona dossi de cafeïna i una bona hidratació amb una clareta de mig… que lo meu amb l’esport és una pèrdua de líquid similar a les cataractes del Niagara, ji,ji,ji…

Cap a les 17h feiem el camí de tornada cap a Vila, i en dos horetes, i aquesta vegada sense equivocar-nos en cap sortida d’autopista ni carretera alternativa, arribem a caseta… deixem a D&G, després a NexusEFP69, i ens dirigim cap a Pardo’s WhiteHouse, aparquem l’Spinner V i descarreguem material… ara toca dutxar-se, possar-se les cremetes varies, ji,ji,ji… veure les fotitos, i pensar en la present crònica Nexus’s blog, i el més important, a les 23h anar a la Trebbia a fer una bona pizzeta vegetal enriquida amb saitons… QUE JA HO DIU EL LEMA WLADE: JO SÓC UN OBSESSIONAT RUNNER, per després poder menjar com un autèntic pasteller, ji,ji,ji!!

I'm NexusGGB73, I'm a BLADE RUNNER...LET'S GO!!

GO, GO BLADERS & WLADE GO…

WE NEVER LOOK BACK, BECAUSE TARTERA IS FRONT!!

Anuncis

~ per Blade Runner NexusGGB73 a Juliol 18, 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: