CF10k: 2a etapa Colomers-Ventosa i Calvell

Primera nit de refugi, primera nit de simfonies varies nocturnes, i dolors silenciosos de les articulacions, múltiples moviments nocturns i no per estar fer res “dolent” que pugui condemnar-nos a l’infern… però després de l’esforç del primer dia, costava agafar la posició corporal per poder descansar… recordo haver passat una nit sense cap sensació d’haver estat dormint, únicament tenir els ulls tancant i descansar com bonament es podia, ja ho diuen alguns on es posi un bon matalàs viscoelàstic que es tregui la resta…

Jo a les 6.30am ja estava desitjant que toquessin diana, i veient la llum que entrava per la finestra, desitjava anar a preparar-me per l’esmorzar, no tant per la gana, si no perquè ja no sabia com posar-me en els llits de 1,80×0,80m … mamma mia!

A les 7am ja estàvem preparats i baixàvem a esmorzar… tocava agafar energies per la 2a jornada de CF, sobre les 7.30 tots a taula i vinga colacao amb cereals, i torrades varies amb melmelades diverses i si no recordo malament també nocilla o nutella, energia de los Campeoneeees, je,je,je…

Ordenem la motxilla per no perdre res, ens possem l’uniforme del segon dia, cremetes varies (musculars i solars), ulleres de sol Oakley i foto de rigor abans de la sortida, amb uns amica francessos que van ser molt educats, tant en fer-nos més d’una foto, com en servir-nos mentre sopàvem i esmorzavem, alé, alé…

Trident Blader apunt de sortir de Colomers...

El primer tram del recorregut ens portaria des del refugi de Colomers fins al de Restanca, uns 8km de recorregut segons la info que teniem bastant dura, en la que atravessaríem dos colls, el Port de Calde i el Coll de la Crestada.

Sobre les 8.30am iniciavem el nostre escens en busca del primer Coll, el Port de Caldes, un recorregut d’uns 3km en el que pujaríem uns 500m… puja, puja besabeeee!

Amunt, amunt...

Era la 2a jornada i la calor ja apretava igual o més que el primer dia, ni un núvol a la vista o sigui que a patir el que no estava escrit, això si, sense deixar de fer les meves fotitos pel record, que les pareules se les porta el vent…

Un cop fet el port tornem que no ha estat res, baixada contemplant la vista dels diferents llacs que ens apareixen a banda i banda del nostre recorregut…

Els Bladers seguiem amb el repte molt viu… encara que ja es pot veure en alguna foto, que algun de nosaltres, semblava anticipar males sensacions… ja ho diu el refranyer que una imatge val més que mil paraules…

Go, go Bladers Go!

Seguiem la nostre travessia aprop del Coll de Crestada feiem un petit descans i després deixariem les motxilles per atacar el nostre 2on pic de CF10k, el pic de Montardo, amb l’ascensió més llarga i dura de totes les que vam fer per arribar als cims dels tres pics assolits.

Mireu, mireu... que allà està el cim!

Fins al Coll acumulàvem uns 5km de recorregut, i la pujada fins al cim del Montardo gairebé era fer 1km amb un desnivell positiu d’uns 350m … go, go Bladers go up!!

Al final arribem al cim i gairebé toquem el cel… fantàstiques vistes des del Montardo… PIC ASSOLIT!

Un parell de videos amb imatges espectaculars des de’l Montardo (2833m):

Però no ens podíem encantar com altres excursionistes muntanyencs que la nostra etapa encara ens depararia molts reptes importants, si primer hem pujat ara tocava baixar… avalantxaaaaaaaaa…

Avall, avaaaall...

Seguim, seguim que teniem uns 3km cap al Refugi de Restanca, una baixada amb un desnivell de 500m negatiu, que va ser definitiu per a que algun Blader al final de l’etapa estigués materialment fos…

Aquest tram es pot considerar el gran CATACRACK de la travessia, ja que vam baixar fins a Restanca per segellar el forfait, per carregats amb les motxilles, i tot aquell tram de baixada s’havia de tornar a fer de pujada per contínuar fins al refugi de Ventosa i Calvell on passaríem la segona nit, un esforç brutal, però no hi havia més remei… el dolor és inevitable i el patiment és opcional… Go,go Bladers go!!

Per fi arribàvem al Refugi de Restanca, on aprofitariem per descansar una miqueta i fer una miqueta de kit-kat amb els datils i nous que portàvem a sobre, apart d’hidratar-nos bé, i preparar més solucions isotòniques pels quilòmoetres que ens restàven.

Per fi arribem a Restanca...

En aquest refugi vam conversar amb un muntanyenc habituat a aquestes travessies, i quan li vam comentar que ara tornàvem a pujar per on havíem baixat, gairebé es desmaia…. i això que l’home estava allí esperant a una parella, perquè havia tingut un tall de digestió hores abans… potser una altre senyal del que ens passaria al final o simple coincidència!? El que era segur, es que no hi havia més que agafar les bosses després del descans i continuar endavant!!

Eren els 3km de pujada fins novament el Coll de Crestada i des d’allí uns 3km més fins al refugi de Ventosa i Calvell, però per aquestes contrades no se sap si és millor pujar o baixar… els genolls eren el meu punt feble, i es pot dir, que són imprescindibles portar pals per descarregar tant pujant com sobretot baixant la càrrega que han de soportar totes les articulacions…

En baixada aprofitava la meva destresa amb les superfícies rocoses per agafar una miqueta de distància amb els meus companys Bladers… no podíem perdre el ritme els minuts passàvem volant i ens estàvem jugant el poder arribar molt tard per l’hora de sopar. Tant NexusDJG74 com NexusEFP69 estàvem realment esgotats, va ser el moment de treure una tablet ZERO de cafeïna per intentar euforitzar el seu ànims… no podíem defallir a aquestes alçades del recorregut…

Darrera pausa per fer un petit descans i beure el darrer líquid que ens quedava… ara només podíem gaudir de l’aigua que ens envoltava en el llacs i no parar fins arribar a Ventosa, passàvem sobradament les 19h i segons el mapa i senyals que podíem trobar pel recorregut encara ens faltava una mica… NexusDJG74 comentava per aminorar la marxa, però jo li deia, que tiraria per davant, ja que estàvem al límit de que ens donessin de sopar, havia d’emprar les meves darreres energies per aconseguir arribar abans de les 20h, hora del segon torn de sopar del dia anterior… sense presa però sense pausa!

Vinga Bladers que ja ens falta poc...

No defallíem en el nostre recorregut, passades les 19.30 i en l’horitzó no apareixia encara el refugi de Ventosa i Calvell, passàven els minuts i ens apropàvem perillosament a les 20h i cada vegada tenia més lluny als altres 2 Bladers… finalment veig el refugi… vamos, vamooooos, falten 5 minuts per les 20h!

Descarrego motxilla i entro dins… tothom està a taula sopant, vaig cap a recepció-cuina, i comento que tenim reserva, em comenta que el sopar era a les 19h, i que no podrem sopar!!?? Li dic que si no ens posa sopar, ja pot trucar al SAMUR… al final cedeix a les meves plegàries, però en comentar-li que encara no han arribat els altres dos Bladers… gairebé cau a terra, si ja són les 20h… li dic que estan a l’arribar… Surto a fora, les 20.05 els veig arribar i els hi comento que anem a l’sprint que si no ens quedem sense sopar.

Un final d’etapa duríssim, hem arribat justos de temps, i alguns al límit de forces, NexusEFP69 a tingut una torçada de tormell en la part final, i NexusDJG74 sembla estar en reserva… ara només queda descansar i sopar a tope, s’han de recuperar energies menjant i bevent, que CF10K encara no ha arribat a l’ecuador del recorregut… El sopar està bé, però NexusDJG74 no pot ni menjar, no li entra res… males senyals del moment, i indicatius de l’esforç i de les condicions dures durant l’etapa… després del sopar, fet en mitja horeta, toca fer una dutxeta, evidentment amb aigua freda… arreglar-ho tot, i descansar el possible durant la nit, que apartir de les 7am del dia següent començarà una altre etapa, la del CONTRAIX!

La resta de fotos de la segona jornada a Picassa

Ja hem completat 2 etapes…

Go, go BLADE RUNNERS GO!!

Continuarà…

~ per Blade Runner NexusGGB73 a Agost 18, 2011.