CF10k: Etapa final, de Blanc a Mallafré, fent el Pic de Monestero.

Ja era diumenge 14 d’agost, ens trobàvem davant la nostra darrera jornada de CF10k, la jornada més curta de refugi al següent, de Blanc a Mallafré, la nostra intenció inicial hagués estat fer nit a Colomina… però per estar ple el dia de la reserva vam haver d’allargar fins a Blanc, i podem dir que va ser un encert absolut, per la categoria del refugi i per la companyia diversa que a Blanc vam trobar…

Era una jornada que no calia anar mirant el rellotge, només eren 7km, amb el pas pel Coll de Monestero (2715m) des de Blanc (2318m) a uns 2,5km, i en aquest punt aprofitariem per pujar el darrer pic de CF, el Pic de Monestero a 2877m. Després tindríem una baixada d’uns 4,5km amb intervals de recorregut pla, on cap al km4,5 passaríem per l’estany de Monestero, i ja fins al nostre destí de Mallafré..

A l’hora de l’esmorzar vam coincidir amb els companys del Patidors Team, on van intercanviar opinions sobre l’etapa que havíem de fer, i ens van il.lustrar amb els seus interessants i més experimentats consells.

Vam fer un darrer esmorzar en condicions, amb un bikini de pernil i formatge, i un altre de nocilla, ben hidratat amb tres gots de suc de pinya… que qui sap fins a quina hora tornaríem a menjar en condicions i entaulats!?

Eren cap a les 9am, després de preparar bé la motxilla, preparar els liquids enriquits amb isostar, cremetes varies musculars i lubrificants protectores de zones propenses a sobreescalfar-se, iniciàvem la nostra darrera etapa en els Pirineus…

Després de la turmenta del dia anterior, el matí estava en calma i amb alguna senyal encara de la granissada…

Restes de la tormenta de la nit anterior...

De bon matí ja ens trobàvem amb companys trekkiners amb els que havíem coincidit per primera vegada en el Refugi de Llong i en trams posteriors…

Trobada muntanyenca...

Després d’un petit descans per fotos varies i intercanvis d’opinions, tot desitjant bona ruta, seguiem a la busqueda del coll de Monestero… en aquest tram també estàvem acompanyats per altres muntanyencs catalans, uns barceloní/ina i un altre de Canyelles, el company “R” no de Replicant (la història associada al nom, no és menys rocambolesca i original… però ara no toca, com diria aquell!)…

Els Bladers per davant i els nostres acompanyants humans per darrera ens enfilàvem a la recerca del Coll i posterior enfilada cap el Pic de Monestero…

Hem arribat al Coll i darrera nostra queda el Pic de Monestero…

Des de'l Coll de Monestero... i al fons el Pic!

Descansem una miqueta que fa falta, aprofitem per possar-nos cremeta solar, que a diferència dels humans els replicants Bladers hem de protegir-nos dels rajos UV ( una altre cosa són els rajos-C més enllà d’Orion, que queda molt lluny del Pirineu, ji,ji,ji…), i deixem les motxilles, ben protegides en aquesta ocasió per dos humans que no s’atreveixen a fer el Pic… o sigui que NexusEFP69, NexusGGB73 i l’humà R ens preparem per fer el cim, let’s go!

Amunt, amunt...

Després d’uns 35 minutets d’ascensió ja hem arribat a fer el cim… una escalada entretinguda amb trams on ha calgut utilitzar les mans i altres més accessibles i comòdes…

R, NexusGGB73 i el monstre de les roquetes... a no que és NexusEFP69!

I un ESPECTACULAR VIDEO des de’l cim del Pic de Monestero, je,je,je…

Després de gaudir de les fantàstiques vistes des de’l cim toca fer la baixada, que ens portarà uns 20 minutets… ja al Coll comprovem que els humans que allí s’havien quedat estan vius, i les nostres motxilles al seu lloc, on si no…

Ens despedim dels nostres acompanyants i iniciem el descens del Coll de Monestero per l’altre vessant direcció cap a Mallafré… toca esquiar una miqueta, avalaaaaaaantxaaaaa!

Després de disfrutar amb aquesta baixada relliscant per sobre la terra una miqueta molla i les pedres, com una mini tartera que no lesionava els tormells, hem de seguir amb un tram senyalitzat amb pals amb pintura groga, pendents de baixada i alguns trams de recorregut pla fins arribar a l’estany de Monestero..

A mesura que perdem alçada perdem el tó marró-gris de les pedres per guanyar tó verd de bosc.

Només ens faltava haver trobat a Heidi en aquest bosc frondós...

En aquest entorn tant bucòlic aprofitem per fer una paradeta i fer un banyet d’aigua fresqueta que córrer amb força per la muntanya…

Ooooooh que fresqueeeeetaaaaaa!

En el darrer tram, comença a ploure, parem per resguardar-nos de la pluja i que no es mulli la bossa, seguim baixant cap a Mallafré i la pluja augmenta d’intensitat sense ser preocupant, no va a més…

Ara només cal seguir el caminet de fusta primer i de terra ben marcat després… el nostre destí està aprop… el repte aconseguit, eren les 14.30 de diumenge 14 d’agost…

GO, GO BLADERS GO!

NeXXXXXXXXXXXXXXXXXXus !!

Ja al refugi de Mallafré ho celebrem tot signant amb el darrer segell al Forfait, el repte CF10k s’havia superat, però no era el darrer repte que ens quedava…

Targetitaaaaa por aquíiiiiii...

 

Totes les fotos de la darrera jornada a Picassa

Ja vam decidir abans d’arribar al darrer refugi que el camí de tornada cap al Parking de Prat de Pierró, ademés començava a ploure més intensament i no era desitjable fer els 6km a peu i mullant-nos… però els taxis Land-Rover sortíen des de l’Estany de Sant Maurici i això estava a 10-15 minuts de Mallafré i en pujada… si ja ho deia jo que encara no estavem salvats… doncs vinga a buscar el taxi…

El que no ens havia plogut en 5 dies, estava caient en aquest quilòmetre que ens separava Mallafré amb la parada de Taxi… Just quan arribàvem, estava apunt de sortir un Land-Rover, doncs cap amunt… estem més apretats que en els llits dels refugis, baixant amb el tot-terreny a ritme de rally costa brava, uuuuuuuaaaaaauuuu la corba… vigileu amb els caps que botem!

Ja en el Parking, ens toca el repte de la recerca i captura de NexusDJG74, ens possem en contacte via movil per confirmar el punt de trobada, ell es troba a Pont de Suert, i nosaltres hem d’anar a Espot a recollir la samarreta OPEN CARROS DE FOC. Després de parlar amb el Blader perdut, ja sabem el destí i el recorregut a seguir, hem d’anar direcció Vielha, i pujar pel Port de le Bonaigua, mai millor dit el nom… ja que en aquella alçada ens cau un xàfec que ni us explico, carreteres inundades d’aigua i visibilitat mínima… sort que l’Spinner C4 es comporta bé sobre mullat i l’aire desentela bé el vidre, je,je,je…

Després de 1h30’ de viatge ja entrem a Pont de Suert, el viatge ha estat distret, atravessem pel poble, i al final de la nacional allí està NexusDJG74, parem, baixem i ens donem una abraçada al millor estil TELETUBIS, ji,ji,ji…  ara toca explicar-nos les aventures pròpies dels dos dies anteriors…

Equip Blader... al loro amb la data de la matrícula del ford de darrera: HUman 2029 !?

Superat un altre repte, però encara no s’havien acabat els reptes… ara tocava arribar a caseta abans de les 22h per gaudir del partit d’anada de la Supercopa, je,je,je… que el repte CF10k s’havia superat, i ara teniem el repte de la primera copa de la temporada!!

 

GO, GO BLADE RUNNERS GO!!

I FINS A NOUS REPTES BLADERS!!

Anuncis

~ per Blade Runner NexusGGB73 a Agost 25, 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: