1a CursaRoca de Sant Martí Sarroca

Aquest diumenge 13 de novembre vaig disfrutar-patir amb una nova cursa de muntanya, la CursaRoca a Sant Martí Sarroca, amb uns 15,7km de recorregut i segons l’organització el no menys despreciable desnivell acumulat de 1300m!

Degut a diferents compromissos d’altres Bladers, jo NexusGGB73 era l’únic representant dels BLADE RUNNERS present per aquelles contrades, seria l’únic valent que s’atreviria a mirar cara a cara al rei de les muntanyes penedesenques, el jabalí, ji,ji,ji…

Cap a les 9am (havent esmorzat amb dos torradetes untades amb flora i sant dalfur de nabius, hidratant-me amb aquarius i un plàtan de postre, seria energia suficient?) marxava cap a Sant Martí amb l’Spinner-F70 (forfi de 70CV, je,je,je!)

En 15 minuts aproximadament arribo a destí deixant el solet que il.luminava Vilafranca pels núvols amenaçadors de pluja de SM (per sort va predominar més el sol i núvols, però no va aparèixer res de pluja durant la cursa), aparco i començo a agafar el que necessito per la cursa…en això que em trobo amb el primer dels contratemps del matí, podia ser un presagi del que em trobaria per la cursa, uuuuaaauuu: ressulta que aparéix una amable santsamartinenca per la finestra i em pregunta si deixaré el cotxe aparcat davant seu, ja que han de treure el cotxe més tard, jo li pregunto que no tenen VADO, i em diu que és que al poble es coneixen tots i que, tal i tal… jo li dic que en acabar la cursa ja passaré a treure’l, ella no insisteix, es veu que alguns en els pobles són més espabilats que altres (veïns dels costat si que tenien VADO, més tard el mouria a les 12am i veient-la em diu que fins la 13h no marxàvem… es que el món està ple d’espavilats… QUE PAGUIN UN VADO A L’AJUNTAMENT, que falten calers a l’administració!!! d’això se’n diu INSOLIDARITAT FISCAL LOCAL…així anem!)   

Toca dirigir-se a la línia de sortida i veure l’ambient, com arribo poc abans de les 9.30am arribo just a temps de la sortida dels walkiners, són gairebé 300 els presents que han de fer un recorregut de 10km (al final en la línia d’arribada uns 266), fent una retallada en el nostre recorregut, de manera que ens trobem cap el nostre km10-11, això provocava que en algun tram sempre poguessis tenir una miqueta de problemàtica per avançar, però amb les forces que tenies tampoc era molt problema…

Realitzo un escalfament i estiraments de rigor, la hora H està aprop, i pocs minuts abans em trobo a un crack runner, Esteve “Kipketer” Pi, que arriba corrents i sense dorsal, habitual en ell, però al final aconsegueix un… és que arriba a ser OBSESSIONAT!

NexusGGB73 preparat per la caçera del jabalí, ji,ji,ji!

No és cap jabalí... és l'Esteve Pi, vaja obsessionat!

Ens col.loquem a la línia de sortida, són les 10am, ja l’speaker ens avisa de que estem apunt de sortir, 3,2,1…let’s go! Doncs pocs metres després de la sortida, a la meitat del grup, resulta que se sent que cau una clau, em giro i sento que diuen: “clau del cotxe!”… cagun seu tenia la cremallera de la butxaca oberta, m’aturo anant cap a un costat, una mica més i m’atropellen, com passaria en un cross escolar de pre-benjamins, vaig enrera per agafar la clau, acabo de començar i ressulta que estic a la cua del grup… poc a poc anem recuperant possicions, algú pot trobar millor motivació!

Poc abans del km1, alhora d’atravessar la riera, si no ens volem mullar hem de fer una cua, i passar un a un (es pot comprovar en el grafic del polar de pulsacions, una vall a 150ppm ens hem aturat!), ja portem dos stops no previstos… després de creuar la riera, només cal mirar cap amunt segons el perfil fins el km4, uuuuaaaalaaaa!

En aquests primers 4 quiòmetres ja veig que les pendents cap amunt no es podran aguantar massa estona corrent, haurem de caminar en més d’un tram, dos i tres… el pulsòmetre supera les 170ppm, no es pot forçar, només estem pels primers km’s… hem de reservar per si apareix algun jabalí, per llavors si, fent un sprint de fugida, je,je,je!

Poc després del km4 arribem al primer avituallament, ens aturem, una miqueta d’aigua i seguim que no ha estat res… en les baixades hem de controlar de no envalar-nos, gairebé impossible, i quan s’acaba ja tornem a pujar, uuuff… cap al km6 segon avituallament, tornem a aturar-nos, agafo meló i un liquid taronja que seu ser aquarius o similar, moment en el que les pulsacions baixen de les 160 i tornem a possar-nos en marxa que encara ni hem arribat a l’equador.

En aquest tram del km5,5-7,5 és un puja-baixa-puja-baixa que treu el sentit… i del km7,8 al km8,8 una baixada que et fa oblidar que tens genolls i tormells!

Seguim endavant, avances a algun runner pujant, et supera baixant… i a l’inversa, ara camines i et superen, més endavant el mateix es possa a caminar i el superes tú corrent… no hi ha manera de controlar cap ritme, és córrer i quan no tires, a caminar, i quan toca baixar, deixar-se anar controlant l’estabilitat perquè si te la fots, aquí no s’aturen ni els jabalís, ji,ji,ji…

Baixadetaaaaaaaaaaaaa, quin estil més depurat, je,je,je!

Del km9 al km11,5 un altre passada de recorregut, i deprés una altra baixada que treu el sentit, amb un tram final de trialera, amb camins estrets i tapats que tenen les roques mullades, al loro que patinar és més fàcil que fer un sopar friki i tenir alguna baixa ineludible, jua,jua!

Tercer avituallament també m’aturo, més meló i més líquid, recuperem i seguim, que ja queda menys, en aquest tram ja coincidim amb walkiners que havien sortit mitja hora abans i feien un recorregut intermig diferent, són molt reconfortants els anims de tots ells, diferents trams on tornem a atravessar la riera, per fustes que tremolen si correm massa o sigui que cuidadiiiiin…

I si el recorregut no té prous dificultats tècniques, se’m descorda la Xodus dreta, aturada tècnica per cordar-la (i això que havia fet nus doble, però és que li he fotut una canya baixant que el tremolor del peu ha pogut amb el nus… i com sempre els impactes són majors amb la cama dreta, doncs ha estat només el nus dret, cagun seu!), seguim en marxa que ens apropem al castell per l’esquerra… i ara toca apropar-nos al km14 en el seu cim, evidentment trams de caminar… ja a dalt, toca baixar amb pendent pronunciat per terreny asfaltat, i poc abans d’arribar al final, on ja tornem a entrar en el poble, noto que la cinta amb el xip cordada en el tormell s’afluixa, a veure si la perdre després de més de 14 quilòmetres de carrera!? Paro minimament per ficar-m’ho bé, no sigui que passi el pitjor…

Queda menys d’un quilòmetre per dins del poble, ja no queden forces… ritme sostingut, 170-172ppm ni puc ni tinc ganes d’apretar, els ritmes finals de 178-180ppm els deixem per les curses 10K perseguint CRF’s, aquí si no apareix cap jabalí pel mig del poble o alguna dona amable de sant martí que em demani que mogui l’spinner F70 ja en tenim prou!

Darrera recta final, Rambla Catalunya cap a la línia d’arribada, avançant a walkiners que també arribàven… passo per sota l’arc d’arribada amb l’speaker dient el meu nom: Arriba el BLADE RUNNER  NexusGGB73, vull dir arriba Gabriel González amb un temps final oficial de 1h32’52” (ritme mig 5’55”/km) i segons el meu Polar FCmitja/max  170/181 amb més de 1400kcal consumides… VAJA AUTOREGAL D’ANIVERSARI QUE M’HE FET, la cursa més llarga i dura en 38 anys, ji, ji, ji!!

Arribadaaaaaaaa... fiu, fiu, follow the crf's, ji,ji,ji!

Recorregut a SPORTSTRACKER aquí

Perfil del recorregut... puja-baixa-puja-baixa!

Ritme cardiac durant la cursa amb 170ppm de mijana!

Temps finals de cursa champion chip

Tots els resultats a:

1a CURSAROCA Sant Martí Sarroca
13 novembre Distància: 15.700 mtrs
Classificació General

Deshidratació brutal, samarreta Blader supermullada, sort que no ha plogut, si durant l’escalfament bebia 500ml d’aquarius enriquit, els tres gotets en avituallaments (l’últim cap al km13 ja no em calia!), una aquarius amb la bossa regal, més 500ml més d’aquarius enriquit que tenia en el cotxe al canviar-me, i el got de coca-cola amb la botifarrada, i per que no tenia més que si no, m’he la bec igual!!!!!!!!

Una bona sessió matinal de running de diumenge, un recorregut maco i intens, que requereix el màxim d’un mateix i regular molt bé en tots els terrenys, reservant pujant i vigilant baixant, però això és la muntanya… si no et trobes cap jabalí, només cal seeguir o pensar que hi ha un crf per davant, ji,ji,ji… bladers never look back!

En la bossa de regal samarreta vermella conmemorativa, i productes de la terra i de qualité!

productes energètics i de qualité...

Cap a les 12.45 toca retirada, agafem l’Spinner F70 per visitar el Complex, que m’he guanyat una bona sessió de Yakuzi, i recuperar durant la setmana, que en pocs dies tornem a tenir nous reptes: CURSA JEAN BOUIN i PUJADA A SANT PAU.

GO, GO BLADERS GO!

fotos de la cursa a picassa-organització

fotos picassa-tretzesports

Advertisements

~ per Blade Runner NexusGGB73 a Novembre 14, 2011.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: