Cursa de Muntanya de Torrelavit: Gaudint del patiment de l’estiu!

Per segon any consecutiu repetíem en la cursa de muntanya de Torrelavit, el conegut com a “patiment de l’estiu”, però que per la majoria de runners és una fusió perfecte entre el patir i gaudir de l’esport, és l’autèntic matxambrat entre la passió i l’esforç…

Dissabte passat 7 de juliol, en la 33a edició, el recorregut era similar al fet l’any passat, però amb un canvi, es faria en sentit contrari, i la primera sensació que vaig tenir estudiant el nou perfil, era que tant els primers km’s de sortida com els d’arribada serien menys durs, però la part intermèdia seria més dura, trobaríem el mur en els 3 quilòmetres des del 4,5 al 7,5 … això és la teoria, ja veuríem com aniria a la pràctica.

A les 17h ens trobàvem els Bladers que assistiríem a la cita de Torrelavit, per fer un cafetó/cola amb gel, per anar preparant el cos, en aquell moment el dia estava núvol i fins i tot passava un aire agradable…  A les 17.30 sortíem amb l’spinner del debutant en aquesta cursa J A, Mr. Sobretti runner, jo ja li deia que en el seu estat de forma estaria per sota de 50’ segur, però que semblava el més nerviós de tots, ja se sap que el que tiren són les cames, però els dubtes estan en el cap, je,je,je!

Ja de camí els tres Bladers (NexusDJG74, NexusEFP69 i un servidor NexusGGB73) i Mr.Sobretti J A, arribem al poble cap a les 18h, aparquem, agafem la bossa, i ens dirigim cap a la pista per recollir dorsal i cap als vestuaris a canviar-nos…

A mesura que s’apropa l’hora de la sortida, sembla que els núvols van obrint-se per deixar veure el sol, evidentment l’astre rei no es vol perdre la cursa, i il·luminar-nos bé,je,je,je…

Saludem als runners coneguts, entre ells la banda Aquarunners, amb el Wlade de mon cosí de director d’orquestra (encara que descobreixo en la llista d’inscripcions que pertanyen a U.A.Rubi!? quina poca fidelitat als orígens, ji,ji,ji!)

Ens hidratem durant l’escalfament, fer estiraments i a trotar una mica… i el solet ja pica i ja hem començat a suar, ja tenim el cos llest per a patir-disfrutar durant poc més d’una hora pels camins i senders de Torrelavit.

Ens col·loquem a la línia de la sortida, estem a 5 minuts de l’inici… els mes agosarats per davant, el més prudents a la meitat del grup i els més conservadors darrera, però tots amb un objectiu, patir el mínim i gaudir el màxim fins a l’arribada.

Coet a l’aire i sooooortidaaaaaaaaa…

… ja estem en marxa, comencem l’aventura, primers metres com no poden ser d’una altre manera cap amunt, 500m de pujada i tot seguit 250m de baixada, agafar aire i tornar a pujar, en trams sostinguts i altres una miqueta més durs, fins al km2,7 aproximadament, una miqueta abans al km2,5 tenim el primer avituallament, tres glopets i a seguir… km3 amb 16’09” a 170ppm, ritme 5’23”, anem bé!

Seguir a un VERD sempre és senyal de bon ritme, je,je,je…

Ara toca pujar el ritme, tenim baixada fins el km4,5 aproximadament, al final de la baixada de la canal on hem de vigilar de no patinar…   gir a l’esquerra i forta pujada, on a la meitat del tram, a 175ppm deicideixo caminar, a la dreta una masia, em superen diferents runners mentre jo camino i baixo de pulsacions, final del tram més dur, torno a córrer, pujo pulsacions amb comoditat i torno a superar aquells runners que m’havien superat, amb l’experiència de les curses de muntanya, m’he adonat que quan la cosa tira amunt i no hi ha força suficient per tirar còmode, millor walking, i arribar millor de cardio per reiniciar el running, go, go!

Ja hem completat la meitat del recorregut, km5 sobre els 28’, superem un ramat d’ovelles i/o cabres (vaja amb la cabraaaa…), seguim de pujada, que durarà fins el km7,5… Sobre el km6 tenim el segon i últim avituallament, glopets d’aigua, que difícil això de veure-córrer-respirar a la vegada, una mica més i m’ofego, je,je,je… Petit descens, quad a la vista i gir a la dreta, ni córrer ni caminar, gairebé grimpar, ascensió de 30m per avançar ni 100!! Estem sobre el km6,2 i encara queda un quilòmetre més de pujada, han estat gairebé 3000m de recorregut que han estat l’autèntic mur de la cursa, seran les forces gastades en aquest tram les que dictaran com completarem els 2,5km llargs en descens fins l’arribada (amb algun “repetxonet” pel mig)…

Arribem al km7,25 clau final del mur, regulant l’esforç de pujada, mantenint les 170ppm. En aquest tram de pujada i fins l’arribada, corrent gairebé sol, algun runner a distància per darrera i algun per davant, temps per gaudir d’algunes vistes panoràmiques que ens dóna el recorregut…

Iniciem els 2,5km llargs de baixada fins a la meta, amb les sempre pujadetes curtes que van apareixent, que t’exprimeixen fins a la última molècula de glucosa que et quedi al cos, mentre les gotes de suor cauen per la meva gorra com un gota-gota de pacient hospitalari…

En els dos quilòmetres per l’arribada vaig a bon ritme… algun que altre runner que tinc per davant i que puc enganxar-me i superar, km8,5 tornem a posar bona cara per sortir immortalitzats,

Foto realitzada per Fotofont, FANTÀSTIQUES LES SEVES FOTOS!

Darrer quilòmetre, com totes les curses, sembla que mai arriba, però ja el tenim aquí… per davant un runner que em fa apretar el ritme a veure si aconsegueixo atrapar-lo, a falta de 500m li dono caça, je,je,je… però es nota que és un jabalí dels bons, apreta el ritme i no es deixa superar, estem de baixada i en asfalt, tota la inèrcia dels nostres cossos agafen més i més bon ritme , 174-176-179ppm… que durs aquests darrers metres i sobretot en asfalt, arribadaaaaaa…

Arribadaaaaaaaaaaaaaa…

Saludo i felicito al runner que ha aguantat la meva amenaça pel darrera, arribant un segon per davant, em comenta: “eres com una ombra negre que em perseguia…”, gràcies a aquesta lluita final, sempre s’aconsegueixen rebaixar alguns segons a l’arribada, je,je,je… Al final temps de  54’26”, patint i gaudint com sempre en unes de les curses populars de muntanya més maques de la comarca!

Més de 900kcal cremades amb FCmijta de 170ppm i algun pic que millor no recordar… ja sabem que els Bladers per la muntanya no van a passejar, je,je,je!

Després de la bona suada, que mullat com estic, sembla que vingui d’una triatló hi acabi de sortir de l’aigua, je,je… comento amb la resta de runners coneguts que tal ha anat, i entre comentari i comentari, anem a buscar la recompensa després de la carrera, meló, taronja, coca, cola, aigua… toca hidratar-se després del patiment de l’estiu!

Molt bé Mikel Wlade sub50, i el debutant Mr.Sobretti J A sub49, si ja le deia jo… i els Bladers amb temps similars als de l’any passat, tots els temps finals.

Satisfacció Blader final!

Wlade & Blader

Les meves sensacions, són que potser se m’ha fet una miqueta més dura aquesta que la del 2011, però ja se sap que cada cursa és una història nova, i si és de muntanya més encara, ara la comparativa serà més real pel 2013, o tindrem la referència d’aquesta, pel que és segur és que l’any que vé, tornarem a gaudir del PATIMENT DE L’ESTIU a Torrelavit…

Ara toca una pausa competitiva fins al setembre, on tornarem a gaudir de l’esperit competitiu en les curses 10K, 21K i potser el repte futur del debut en la marató, i com no també amb la varietat de curses de muntanya del nostre entorn…

En la temporada 2012-2013, Objectiu 398K…

 

… i potser d’aquí 13 mesos algun somni és converteix en realitat,

GO, GO BLADE RUNNERS GO!!

Advertisements

~ per Blade Runner NexusGGB73 a Juliol 26, 2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: